Belgrade calling

Esdeveniment misteriós és Eurovisió. Si bé avui dia no té gaire gràcia...perquè jo la gràcia li veig a poder escoltar cançons en idiomes diversos i amb influències diferents (bé...estan les excepcions balcàniques dels darrers anys, en menor o major mesura)..i el clima polític és diferent ara que representa que som més europeus (bé...està el misteri de si tornarà a participar el Marroc -tots som Europa!-, que sols prengué part en la cosa eurovisiva el 1980 amb Samira Bensaïd, o si Europa arribarà al Kazakhstan o a Mongòlia) Arran d'haver retrobat per una carpeta al PC “merci cherie” d’Udo Jürgens (representant a Àustria el 1966) he acabat investigant sobre les aventures eurovisives dels iugoslaus (no adherits al Pacte de Varsòvia i per tant amb el "privilegi" de poder prendre part a la cosa eurovisiva, des del 1961) i el festival de 1966 mateix...Peculiar: el britànic amb la seva faldilla escocesa -llàstima del blanc i negre- (“a man without love”, de Kenneth McKellar) i la representant iugoslava, Berta Ambrož (1944-2003), eslovena, cantant en eslovè (“brez besed” = sense paraules). Ai, Iugoslàvia de Tito...dictadures a eurovisió...però a Serrat el 1968 no el van deixar cantar en català....que l'havia escrit i composat ell el tema i la versió original era en català...en fi, la història és coneguda (i no calen comparacions amb Massiel que ni l'havia escrit ni composat). Després està la finlandesa alegre (Ann-Christine Nyström amb “Playboy”) i Raphael de les Espanyes. I la gran curiositat, la gran errada de les votacions del jurat espanyol (refia-te’n dels jurats eurovisius...a més), que encetaren les votacions pels 5 punts (hehe...i s’escoltava gent fent xivarri-rient)...portugal cinq points (ai...les ganes de donar-li els 5 punts a la cançó portuguesa (els 3 vots anaren cap a Noruega –noruega cantant en norueg, clar- i el punt cap a Àustria). Eren senzilles les votacions i en un tres i no res tots quedaven votats i cap a casa. Tornant a Iugoslàvia...Belgrade calling. Al jurat iugoslau els agradà el “yo soy aquél” de Raphael...per que gaires motivacions per donar-li un vot a les Espanyes franquistes, com que no sé pas. Jo crec que a radiotelevisiónespañola es van alegrar del vot iugoslau i de fet van convidar a la gran Berta Ambrož a que cantés amb Raphael (ves a saber què)...però com que no podia tornar a sortir del país o quelcom per l’estil. Sona com a llegenda urbana.

Vet aquí la cançó iugoslava de Berta Ambrož ...cançó bonica amb encant (enllaç a la lletra en eslovè i anglès).

i les votacions

___

___
(Neco amb el "hani" que representà a Turquia el 1982 per una altra ocasió)

STAND-BY

No vam fer fotos del "paisaje asqueroso de ciudad industrial " (como era eso??? Mira que planear eso de llevar la cámara por si hacías una foto del P.A.C.I....quines coses). Mòbil en mà vaig fotografiar els meus peus, com a l'espera de ves-a-saber-què. mmm! olor de riu contaminat!
coloraines per a dies ensopits. Avui no aniré pas pel passeig fluvial.

sabates vermelles, com el color habitual dels llums que indiquen standby...uuh...malbaratament energètic!

sinuosity is in the air

naaa na na naaaa na na...(or something like that)
and i went out with a crunchy smile painted in my face to buy a pair of bras and chocolate.
SINUOSITY IS IN THE AIR.

diccionariiiiii!

el diccionari de bixuyòldic ha estat actualitzat...que la versió existent era de 2005, de desembre. uuh!. No hi ha gaire canvi, però al menys hi ha canvis...bé, millores. NO HI ERA FIGAMENT(!!!)...gran mot...a més d'ús ben freqüent.

El gran Toni Nadal i les potes de pollastre

El poder del Gran Home del Temps Toni Nadal (efecte GHTTN)!!! Sí! De sobte, sempre retorna. No sé quan surt ell allà triomfant donant les prediccions, però intueixo que els caps de setmana. La realitat és que sempre que el veig allà presentant em sorprenc. El temps no és el mateix quan el dóna un altre (amb tots els meus respectes a d'altres...gran Tomàs Molina, Mònica López i el Mestre Rodríguez Picó). Boirines, xàfecs, plugims, anticiclons i sempre content l’home. Pseudo-telepredicador que ens diu que el temps no és el més important. Ell està ben content plogui o nevi, ens fregim o ens congelem. Li vull col·locar una medalla ben lluent! A les escombraries tot el paracetamol i tot els pròzacs que la gent tingui per casa!!!....efecte GHTTN!!!!

És una mica la que esquitxava el cantant de Glutamato ye-ye, amb potes de pollastre característiques decorant-li la camisa...o pel micro. Dia alegre: Toni Nadal i Glutamato ye-ye. Ueeeee...calamarsaaa, calamarsaaaa...tots contents amb mal temps cantant amb glutamato ye-ye. Vidres trencats per la calamarsa...potes de pollastre, potes de pollastre. Pluja de potes de pollastre i Toni Nadal per President! Uaaa...encegats per les radiacions GHTTN! Pentinant-nos a la inversa, posant-nos cinturons per sobre d’americanes, pintallavis per pintar creus als fronts dels coneguts, vestits no combinats amb el temps, però ben contents tots.

Feliços els qui renten els seus vestits…

Feliços els qui renten els seus vestits… (Apocalipsi (22,14)

Ahir vaig llegir sobre el rellotge que suposadament indica el temps que li queda a la Terra.

(enllaç a la notícia)

Vaig recordar-me de les rebaixes, el soylent green, la cosa nuclear emergent que ens mostra els seus ullals, Kim Jong Il, la Xina, els magnats russos....els mongols allà al mig, futures proves nuclears festives (oh que bé!), el videoclip de “dancing with tears in my eyes”, d’Ultravox....i una escena de “happiness” (pel.lícula no vista) de Todd Solondz. Tot amanit amb programes de premsa del cor, ben nutritius i tot el panem et circenses.

“Dancing with tears in my eyes”, d’Ultravox (1984, dins de Lament)

L’escena del parc, de “happiness” (bé...la realitat supera, malauradament, sempre la ficció...Nogensmenys també la supera en coses positives):

Apa...set segells (versions modernes o postmodernes de temps d'internet i demés) i silenci. Ves a saber si el silenci aquell de mitja hora (Apocalipsi, 8,1) no és com una primera mitja hora després d'una queixalada d'una explosió nuclear que se'ns mengi gairebé a tots. (deixant de banda visites de Déu). Mentrestant anem fent ús del temps en rebaixes, uns en corrupteles, d'altres en insults, d'altres en obtenir tota mena de productes de luxe. I jo m'estava lamentant per qüestions existencials pròpies com si haguessin d'importar o fer cap servei. Primer món consentit que et trenques...ai! He ficat totes les meves limitacions a una maleta i m'he vingut a escriure aquesta entrada. No sé pas si serviran de gaire els vídeos i la notícia...Màquines imperfectes.

Soylent Green i les rebaixes

Uuuh....ens apropem als temps de soylent green. Si hom va a la secció de roba rebaixada d’un Bershka pot percebre com seria l’actitud humana en un proper temps de cerca del soylent green. Quina por. No sé, l’altre dia, fent una mica de temps, vaig entrar a un Bershka i feia por la part de rebaixes, en especial on estaven tots els jerseis rebregats i barrejats. La postguerra...Les guerres són a les tardes de divendres i dissabte. Uaaa...la roba rebaixada com a soylent green gairebé....volent robaaaaaaaah la gent!!! Ens hi trobarem...món esparracat. Quina llàstima.

La pel•lícula Soylent Green (1973) (no l’he vista...va d’un temps en què les gents cerquen desesperadament el soylent green, el secret per la supervivència. El soylent green es menja i no vulguis saber què és —no ho sé tampoc—):
http://www.imdb.com/title/tt0070723/


I la cançó inspirada en soylent green, per Wumpscut (grup poc conegut, entre industrial gothic, EBM, darkwave, que fa anys que conec i que molt de tant en tant vaig escoltant):
http://en.wikipedia.org/wiki/Wumpscut:



la lletra (les imatges de la web no són boniques...però no és el que sembla...el senyor Rudy Ratzinger (1966) no fa apologia de coses negatives sinó més aviat una crítica...o una descripció...clar, que tot és força fosc...i cadascú que interpreti...jo al menys no m’ho prenc seriosament). Hi ha trossos de la lletra que es corresponen amb diàlegs de la pel•lícula:
http://www.betondisco.de/lyric.67.html

unexpected scenes from unseen movies

unseen movies in unexpected lives.
unexpected scenes in unexpected moments.


Here is a cut from "Alphaville"(1965) by J.L. Godard . I found it when i was looking for some (kitsch) videoclip of some song by Alphaville...Such things happen. Something waits for us. Something that doesn't want to be looked for. Something wants to meet us accidentally...having some certain aim.



Today i tried to see if i could find some scene of a certain dialogue in "Hiroshima mon amour"(1959) by A. Resnais ...or "On connaît la chanson" (1997), also by A. Resnais...i wasn't lucky. I shouldn't have looked for them in order to find the Something waiting for me.

Sandie Shaw and hoopoes

Her 1967 song “puppet on a string” is quite well-known...but today I got to know that the German version is something else. I wondered whether it was the same song...”Wiedehopf im Mai” (Hoopoe in May). What do hoopoes have in common with puppets and strings?...and merry-go-rounds???? I tried to find whether “Wiedehopf im Mai” was some kind of idiom...or to see if hoopoes did anything special in May. What an odd translation... Unfortunately I’ve not listened to the German version and wasn’t either lucky looking for the lyrics...

I don’t know why did I end up finding the title of that song in German, and I don’t know why did I decide to look for some information on Sandie Shaw. Besides the “Hoopoe” thing, I found out that Mrs. Shaw has not leaded a life of a typical 60es pop singer.

SeRoToNiNa

Oh serotonina... Serotonina en concert, serotonina en escena, serotonina imperialista.. queda't una mica al meu cervell i propaga-t'hi.  Dansa-hi, dansa-hi. Una mica de focs d'artifici imaginaris. Festes fictícies en videoart oníric  exposades en espais reals. Oh serotonina.