Wednesday 19 December 2007

いません

Els pseudoermitans no existeixen!! uuuuuh! Encara que no hagués adquirit la condició de pseudoermitana tampoc existiria. Filla del mode subjuntiu.
Per quin espai es mou aquest cos?
Un virus ens afecta, ens reclouen i tot continua igual.
Exili pre-nocturn en literatura persa i obres sobre sufisme i zen, cercant confluències.
I somnis profunds i au matinera a les 5.00.
Totes les gents són diferents.
Mentre prossegueix una mena de procés d'aculturalització....d'ingravidesa. de, de, de, de, de....

Sofà, carretera sinuosa, cabells llargs, en Rashid, pa fet a la manera tradicional perdut per una conversa. I no veiem els llums que encenen els que s'alarmen pel canvi climàtic. No veiem els llums ni sentim els crits de les botigues.

A todos los que la presente vieren y entendieren....

demà no serem enlloc i romandran totes les coses regalades i rebudes. Després de tot el xivarri i mals d'estómac. Ahhhh.....Carrefours a l'horitzó, desèrtics!!!!
venerat sia el futur de subjuntiu!

sabed: que las Cortes Generales han aprobado y yo vengo a sancionar la siguiente ley orgánica....
feliç tot-establert-i-no-fem-el-contrari-que-ens-miraran-malament, encara que no tingui gaire sentit (com un monarca emprant el futur de subjuntiu en un pur formalisme)
I una dona de l'Àfrica canta una cançó de bressol.
Temps que droga les gents, que no obeïran cançons de bressol, que no les apreciaran, que no despertaran.

Saturday 1 December 2007

Cebes, nacions i lleixiu

Una capa

Una altra capa

Una més.

Uhm...una més.

Tan febles eren les bestioles que necessitaven capes i capes d’identitats artificials.

Per no passar fred

Per no passar calor

Per creure’s ser quelcom.

Tot i no ser res.

I no veure què hi ha arreu...

Pàtria meva: una mica de formigó a sobre de la urna amb les meves cendres,

Un grapat de sorra a sobre de la caixa amb el meu cos rígid i sec, cada cop més sec. O no res si em llencen. Qui ha dit que cal formigó, capsa o terra? Qui ha dit que cal una capsa bonica? Savis ocells que van i venen, tots iguals i tots diferents, tots d’arreu i tots d’enlloc.

Jo no vull cebes, no vull tantes capes. Jo no entenc totes aquestes identitats que ens allunyen...si al final acaben al mateix indret, de la mateixa manera.

Bestiola estúpida la bestiola humana....creguda i prepotent...

Quatre dies per tapar-se, creure’s alguna cosa i donar-se cops els uns contra els altres.

Poseu lleixiu a les banderes....roba malbaratada i tapeu les criatures que passen fred i retalleu mocadors per tots els qui ploren i sagnen.