Feliços els qui renten els seus vestits… (Apocalipsi (22,14)
Ahir vaig llegir sobre el rellotge que suposadament indica el temps que li queda a la Terra.
Vaig recordar-me de les rebaixes, el soylent green, la cosa nuclear emergent que ens mostra els seus ullals, Kim Jong Il, la Xina, els magnats russos....els mongols allà al mig, futures proves nuclears festives (oh que bé!), el videoclip de “dancing with tears in my eyes”, d’Ultravox....i una escena de “happiness” (pel.lícula no vista) de Todd Solondz. Tot amanit amb programes de premsa del cor, ben nutritius i tot el panem et circenses.
“Dancing with tears in my eyes”, d’Ultravox (1984, dins de Lament)
L’escena del parc, de “happiness” (bé...la realitat supera, malauradament, sempre la ficció...Nogensmenys també la supera en coses positives):
Apa...set segells (versions modernes o postmodernes de temps d'internet i demés) i silenci. Ves a saber si el silenci aquell de mitja hora (Apocalipsi, 8,1) no és com una primera mitja hora després d'una queixalada d'una explosió nuclear que se'ns mengi gairebé a tots. (deixant de banda visites de Déu). Mentrestant anem fent ús del temps en rebaixes, uns en corrupteles, d'altres en insults, d'altres en obtenir tota mena de productes de luxe. I jo m'estava lamentant per qüestions existencials pròpies com si haguessin d'importar o fer cap servei. Primer món consentit que et trenques...ai! He ficat totes les meves limitacions a una maleta i m'he vingut a escriure aquesta entrada. No sé pas si serviran de gaire els vídeos i la notícia...Màquines imperfectes.
No comments:
Post a Comment