Wednesday 31 January 2007

STAND-BY

No vam fer fotos del "paisaje asqueroso de ciudad industrial " (como era eso??? Mira que planear eso de llevar la cámara por si hacías una foto del P.A.C.I....quines coses). Mòbil en mà vaig fotografiar els meus peus, com a l'espera de ves-a-saber-què. mmm! olor de riu contaminat!
coloraines per a dies ensopits. Avui no aniré pas pel passeig fluvial.


sabates vermelles, com el color habitual dels llums que indiquen standby...uuh...malbaratament energètic!

Tuesday 30 January 2007

sinuosity is in the air

naaa na na naaaa na na...(or something like that)
and i went out with a crunchy smile painted in my face to buy a pair of bras and chocolate.
SINUOSITY IS IN THE AIR.

Saturday 27 January 2007

diccionariiiiii!

el diccionari de bixuyòldic ha estat actualitzat...que la versió existent era de 2005, de desembre. uuh!. No hi ha gaire canvi, però al menys hi ha canvis...bé, millores. NO HI ERA FIGAMENT(!!!)...gran mot...a més d'ús ben freqüent.

Saturday 20 January 2007

El gran Toni Nadal i les potes de pollastre

El poder del Gran Home del Temps Toni Nadal (efecte GHTTN)!!! Sí! De sobte, sempre retorna. No sé quan surt ell allà triomfant donant les prediccions, però intueixo que els caps de setmana. La realitat és que sempre que el veig allà presentant em sorprenc. El temps no és el mateix quan el dóna un altre (amb tots els meus respectes a d'altres...gran Tomàs Molina, Mònica López i el Mestre Rodríguez Picó). Boirines, xàfecs, plugims, anticiclons i sempre content l’home. Pseudo-telepredicador que ens diu que el temps no és el més important. Ell està ben content plogui o nevi, ens fregim o ens congelem. Li vull col·locar una medalla ben lluent! A les escombraries tot el paracetamol i tot els pròzacs que la gent tingui per casa!!!....efecte GHTTN!!!!

És una mica la que esquitxava el cantant de Glutamato ye-ye, amb potes de pollastre característiques decorant-li la camisa...o pel micro. Dia alegre: Toni Nadal i Glutamato ye-ye. Ueeeee...calamarsaaa, calamarsaaaa...tots contents amb mal temps cantant amb glutamato ye-ye. Vidres trencats per la calamarsa...potes de pollastre, potes de pollastre. Pluja de potes de pollastre i Toni Nadal per President! Uaaa...encegats per les radiacions GHTTN! Pentinant-nos a la inversa, posant-nos cinturons per sobre d’americanes, pintallavis per pintar creus als fronts dels coneguts, vestits no combinats amb el temps, però ben contents tots.

Friday 19 January 2007

Feliços els qui renten els seus vestits…

Feliços els qui renten els seus vestits… (Apocalipsi (22,14)
Ahir vaig llegir sobre el rellotge que suposadament indica el temps que li queda a la Terra.
Vaig recordar-me de les rebaixes, el soylent green, la cosa nuclear emergent que ens mostra els seus ullals, Kim Jong Il, la Xina, els magnats russos....els mongols allà al mig, futures proves nuclears festives (oh que bé!), el videoclip de “dancing with tears in my eyes”, d’Ultravox....i una escena de “happiness” (pel.lícula no vista) de Todd Solondz. Tot amanit amb programes de premsa del cor, ben nutritius i tot el panem et circenses.
“Dancing with tears in my eyes”, d’Ultravox (1984, dins de Lament)





L’escena del parc, de “happiness” (bé...la realitat supera, malauradament, sempre la ficció...Nogensmenys també la supera en coses positives):





Apa...set segells (versions modernes o postmodernes de temps d'internet i demés) i silenci. Ves a saber si el silenci aquell de mitja hora (Apocalipsi, 8,1) no és com una primera mitja hora després d'una queixalada d'una explosió nuclear que se'ns mengi gairebé a tots. (deixant de banda visites de Déu). Mentrestant anem fent ús del temps en rebaixes, uns en corrupteles, d'altres en insults, d'altres en obtenir tota mena de productes de luxe. I jo m'estava lamentant per qüestions existencials pròpies com si haguessin d'importar o fer cap servei. Primer món consentit que et trenques...ai! He ficat totes les meves limitacions a una maleta i m'he vingut a escriure aquesta entrada. No sé pas si serviran de gaire els vídeos i la notícia...Màquines imperfectes.

Thursday 18 January 2007

Soylent Green i les rebaixes

Uuuh....ens apropem als temps de soylent green. Si hom va a la secció de roba rebaixada d’un Bershka pot percebre com seria l’actitud humana en un proper temps de cerca del soylent green. Quina por. No sé, l’altre dia, fent una mica de temps, vaig entrar a un Bershka i feia por la part de rebaixes, en especial on estaven tots els jerseis rebregats i barrejats. La postguerra...Les guerres són a les tardes de divendres i dissabte. Uaaa...la roba rebaixada com a soylent green gairebé....volent robaaaaaaaah la gent!!! Ens hi trobarem...món esparracat. Quina llàstima.

La pel•lícula Soylent Green (1973) (no l’he vista...va d’un temps en què les gents cerquen desesperadament el soylent green, el secret per la supervivència. El soylent green es menja i no vulguis saber què és —no ho sé tampoc—):
http://www.imdb.com/title/tt0070723/


I la cançó inspirada en soylent green, per Wumpscut (grup poc conegut, entre industrial gothic, EBM, darkwave, que fa anys que conec i que molt de tant en tant vaig escoltant):
http://en.wikipedia.org/wiki/Wumpscut:



la lletra (les imatges de la web no són boniques...però no és el que sembla...el senyor Rudy Ratzinger (1966) no fa apologia de coses negatives sinó més aviat una crítica...o una descripció...clar, que tot és força fosc...i cadascú que interpreti...jo al menys no m’ho prenc seriosament). Hi ha trossos de la lletra que es corresponen amb diàlegs de la pel•lícula:
http://www.betondisco.de/lyric.67.html

Tuesday 16 January 2007

unexpected scenes from unseen movies

unseen movies in unexpected lives.
unexpected scenes in unexpected moments.


Here is a cut from "Alphaville"(1965) by J.L. Godard . I found it when i was looking for some (kitsch) videoclip of some song by Alphaville...Such things happen. Something waits for us. Something that doesn't want to be looked for. Something wants to meet us accidentally...having some certain aim.



Today i tried to see if i could find some scene of a certain dialogue in "Hiroshima mon amour"(1959) by A. Resnais ...or "On connaît la chanson" (1997), also by A. Resnais...i wasn't lucky. I shouldn't have looked for them in order to find the Something waiting for me.

Saturday 13 January 2007

Sandie Shaw and hoopoes

Her 1967 song “puppet on a string” is quite well-known...but today I got to know that the German version is something else. I wondered whether it was the same song...”Wiedehopf im Mai” (Hoopoe in May). What do hoopoes have in common with puppets and strings?...and merry-go-rounds???? I tried to find whether “Wiedehopf im Mai” was some kind of idiom...or to see if hoopoes did anything special in May. What an odd translation... Unfortunately I’ve not listened to the German version and wasn’t either lucky looking for the lyrics...


I don’t know why did I end up finding the title of that song in German, and I don’t know why did I decide to look for some information on Sandie Shaw. Besides the “Hoopoe” thing, I found out that Mrs. Shaw has not leaded a life of a typical 60es pop singer.




Thursday 11 January 2007

SeRoToNiNa

Oh serotonina... Serotonina en concert, serotonina en escena, serotonina imperialista.. queda't una mica al meu cervell i propaga-t'hi.  Dansa-hi, dansa-hi. Una mica de focs d'artifici imaginaris. Festes fictícies en videoart oníric  exposades en espais reals. Oh serotonina.

Monday 8 January 2007

Миний зүрхээр үе үе хатгаж өвдөөд байна...


Миний зүрхээр үе үе хатгаж өвдөөд байна...



ai....sempre hi ha reformes a fer...Миний зүрхээр үе үе хатгаж өвдөөд байна...

la frase en groc i del títol estan en mongol.....la vaig trobar a un phrasebook de lonely planet dedicat a Mongòlia, a l'apartat de salut-on sinó-. pot ser útil, si ets o no a Mongòlia, saber com dir que t'ha estat fent mal el cor. Fiblades, punxades de canvis d'any i temps fent emboscades. Tremolors de colors. Bé...però sempre hi ha reformes a fer als interiors, sempre hi ha alguna cosa per millorar, alguna paret per enderrocar, rajoles a posar, superfícies a pintar.




Миний зүрхээр үе үе хатгаж өвдөөд байна....

Tuesday 2 January 2007

eth besonh deth hèt de metamorfosar

Uuh! Baixant les escales de Casa Àsia es féu de sobte el reflex d’un llum. Com a testimoni, vet aquí una foto feta amb cel·lular. Feia la impressió de que si hom es col·locava just on queia la llum, hom es podia convertir en ves a saber què. Posem estàtua de marbre, posem cuca de llum, posem il·luminat postmodern, posem ocell, que té i és una mica de tot. Escales i metamorfosis sobtades. Jo escullo esdevenir au. O....esperit. Si es fon el cos (àtoms fent trucs de màgia, perquè s’avorrien perquè ja no era Nadal i la gent ja no friccionava l’aire en massa sortint tots als carrers). Quedarà un esperit benefactor, que farà més que dins d’aquest cos.

Darrerament he somiat com dos ò tres cops amb escales i em passava una bona estona pujant i baixant escales de tota mena (algunes gairebé impossibles). El darrer somni sobre escales va ser precisament en la nit de canvi d’any (quin invent això del temps dividit en anys solars) on apareixia una escala pseudomecànica que funcionava a l’inrevés en el sentit que aquells que la volien emprar havien de pujar com si baixessin i baixar com si pugessin.

I en aquest punt d’escales i llums i ocells, darrerament vaig tenir un retrobament amb la llengua aranesa (quina manera d’enllaçar paràgrafs). Fa molts anys havia vist un tros de reportatge sobre no recordo què del que recordo només tres mots: Conselh, Jusèp i Soïssa. Amb el pas dels anys havien esdevingut una tríada semimítica fins que no fa gaire vaig conèixer d’altres paraules. Clar, que no adquiririen el mateix nivell (paraules com poth, hlatsada, ahraga...).En el darrer retrobament, arran de veure “els Pirineus des de l’aire” en la versió original aranesa, he experimentat gairebé la mateixa emoció de quan vaig veure els momos per primera vegada (la ingesta de momos ja fou una altra cosa més sublim, més mística, òbviament, més que la tríada Conselh-Jusèp-Soïssa). Tot queda, al cap i a la fi, per les muntanyes, per terres fredes. Jo que mai vaig ser ni ésser de muntanya, però sí d’escales.

Metamorfosis d’escales i en somnis i de dies qualssevol. Aquell riu que mai no era el mateix (no, no parlaré del senyor Lee)...les figures de plastilina...les princeses amorfes de plastilina que tant m’agradava fer, que després esdevenien bestiola, o estructura abstracta, o objecte inventat o una tassa o un vehicle. La plastilina em fa pensar ara en un llibre de la biblioteca del màster, sobre règims de seguretat social al Japó. Pàgines que feien olor a plastilina i ametlla. Quina gran cançó aquella que deia 30, 40 l’ametlla amarganta que potser cantava mentre feia princeses de plastilina.

A veure si tots, metamorfosi, rere metamorfosi, esdevenim millors i arreglem alguna cosa d’aquest món o d’algunes vides. Escales per pujar. Al final ser au, després esperit benefactor. Després, qui sap.