rescat de versicles V

"Ciutat esbalandrada i sense muralles,

és l’home que no sap dominar-se."

(Proverbis 25,28, dins el Segon Recull de Sentències de Salomó)

rescat de versicles IV

"No t’encenguis contra els qui fan el mal,

no t’exaltis contra els malvats:

no hi ha un després per al malèfic,

el malvat serà llàntia que s’apaga. "
(Proverbis 24, 19-20 dintre del Primer Recull de Sentències dels Savis)

rescat de versicles III

"qui reprèn algú acabarà essent més estimat
que l’home de llengua aduladora."
(Proverbis 28,23, dintre del Segon Recull de Sentències de Salomó)

rescat de versicles II

"L’odi atia la brega,


l’amor cobreix les ofenses." (Proverbis 10,12)

rescat de versicles I

"Aigua profunda és la intenció de l’home:


el qui és sagaç l’arriba a pouar." (Proverbis 20,5)

aplicacions i extrapolacions

En una de les meves lectures ocasionals de la Bíblia --cercant part de les arrels de la cultura occidental i cercant fragments interessants per fer reflexions i comparacions-- (bé, de l'Antic Testament en especial) en la nocturnitat, fa mesos vaig trobar a l'atzar el fragment d'aquesta entrada. Fa temps que el volia inserir per aquest blog però fins ahir que no vaig trobar coses interessant als Proverbis, no vaig agafar la determinació.

“Lamentació sobre la corrupció del poble

Pobre de mi! Sóc com qui espigola després de la sega o com qui esgotima després de la verema! No veig cap raïm per menjar ni la figa primerenca que cerco amb delit. L’home fidel ha desaparegut del país, no hi ha un sol just entre els homes. Tots estan a l’aguait per vessar sang, es posen paranys els uns als altres. Tenen les mans bones per a fer mal: els governants posen condicions per a obrar bé, els jutges exigeixen una paga, els poderosos parlen de les seves cobejances i ordeixen com dur-les a terme. El millor d’ells s’assembla a les ortigues, el més just és pitjor que una tanca d’espines. Arriba el dia de passar comptes, el dia que els teus sentinelles anunciaven: ara és l’hora que quedaran confosos! No confieu en els companys ni us refieu dels amics; guarda’t d’obrir la boca davant la dona que dorm als teus braços. Perquè el fill insultarà el pare, la filla el rebel·larà contra la mare, i la nora, contra la sogra: els enemics de cadascú seran la gent de casa seva.” (MIQUEES 7,1-6) --de la Bíblia catalana de traducció interconfessional, ed. Claret, 1993--