Aquests dies estic gaudint de la lectura del llibre de D. Dreyer sobre el córrer Txi (hauria de ser Qi, però, tot i que romanen transcripcions pre-pinyin per a molts termes filosòfics), tot i que la filosofia de fons no em ve de nou, ja que havia llegit sobre taoisme i d'altres filosofies orientals on és present el concepte de Qi.
Fluir i no imposar-se, no forçar. Al marge de la utilitat de l'aplicació dels principis tai-txians al córrer, molts punts d'aquesta filosofia em fan pensar en com de nocives són algunes dinàmiques de la societat moderna (per no parlar la política i les seves aigües brutes i pudents). Fins i tot aquesta perspectiva es podria aplicar a la medecina, a partir d’una prevenció basada en canvis d’hàbits abans que no pas intervenir massivament amb medicaments o tractaments de diferent tarannà.
Les noves tecnologies ens fan deixar restes de la nostra presencia i identitat arreu, però en una gran majoria de casos es cerca deixar empremta, deixar rastre, que quedi clar que som o hem estat presents. Vet aquí les xarxes socials i la generació d’informació i la infoxicació. Diria que són pràctiques que disten de ser éssers que flueixen silenciosament, seguint un corrent harmoniós amb l’entorn.
I el tema identitari, sobre el qual no és la primera vegada que escric, es podria contraposar el concepte no-identitat (tou, fluït, suau, com aigua) a la defensa de trets identitaris (no necessàriament polítics únicament). Al cap i a la fi, voler etiquetar és trencar harmonies i silencis fluïts, voler defensar a ultrança o atacar identitats, tampoc és harmoniós sinó una imposició, un acte d’exercici de força.
