GHOSTS OF PROCRASTINATION

The word is not really used even though it does exist in Spanish (procrastinación) and it spreads its tentacles over quite a lot of spheres. The worst piece of daily news on the media nowadays is not just the crisis and unemployment rates, but also corruption and a severe lack of values. I’m not talking about religion but values for cohesion as society and to become better human beings who lead a more harmonious and productive life in community. Not some many decades ago effort, endurance, solidarity, sense of community and so many others were very important. When did they start fading away? Why do younger generations see things from another perspective and behave so differently?

Somehow procrastination has settled down and seems reluctant to move. Important things are not no longer seen as important and I believe I’m not the only one who feels that too many people focus on irrelevant things, actions, thoughts and leave those more important matter for later on or for never. The term procrastination is not really known here and in fact, I dare to say, that it’s the normality, some sort of cultural issue. Just remember Larra’s articles and the “vuelva usted mañana “ (come back tomorrow”).

Sense of duty, pleasure of getting things well done, importance of self-improvement, solidarity, effort, perseverance, patience.... Instead of being too passive, idleness and only enjoying the present and immediate future, forgetting about “building” something for the future or behaving thinking ahead it’d be better to work on something which will bring results sooner or later. Better for each individual and thus, for the society.

SELF-FORWARD

The circumstances might not be the best ones (they aren't...but at least now my health is finally much better) but there are always many reasons and impulses to move forward. Even when dreams blur and when what we aim for is not so clear, the key is to keep being active, receptive. Being physically active is also the right tool to have onelself fully balanced and better prepared for the coming times (coming days, coming weeks, coming months and even coming years). Anything positive will be useful, all efforts are useful, even if they don't seem to be fruitful in the short term.

A brand new year is not much more than a brand new month, a brand new week and even a brand new day. Just some mindfulness and awareness, look at oneself and the "beginning-of-something"-effect will help to be able to improve something or many things.

This 2012, in my case, began positively, after quite a bad 2011. Getting up early (very early, in fact) as always, studying, organising things at home, housechores, physical activity, interesting readings, some documentary film....and even setting new goals. I'm already thinking about starting some new undergraduate studies. After many years since I graduated on Political Science, and then did a Postgraduate-Master program (2-year long) on Asia and Pacific, in 2010 I started with Advertising and PR studies (undergraduate). There are not many subjects left to finish and keep as motivated as when I started and keep enjoying all lessons, papers I write, discussions on the net, bibliography I come across and read....And, why not something more? why not going further? As time goes by we're more able to see our strengths and those things we really really like and are suited for. I'm about to enrol on Psychology....I might not be old when I graduate but now is the time to begin and we never know in life. Psychology and advertising (marketin) match pretty well....and both are very compatible as well with some fields within political science.

VALUABLE VALUES

I’m afraid but the economical measures being taken won’t be enough. I believe an important change in values is needed, but it will require quite a long time. Why aren’t effort and self responsibility as well regarded as they used to be? It’s not just that the educational system has been shot and is still seriously injured, but also the kind of mainstream culture we’ve ended up having. There’s something wrong when in popular Spanish TV series the popular and admired characters are those who are just popular (trendy, rich, socially integrated and loved, for example) and those who make efforts to improve themselves or have success in studies or at work are just too often depicted as mean, unpopular, ugly, socially odd...

Individualism plus hedonism...and nothing else. The sense of community and working hard for the society and, at the mean time, making efforts to improve oneself blurred dramatically some time ago. How could we go forwards successfully overcoming this dark situation if we don’t believe a bit more in our abilities, fruitful efforts and reject passivity and that useless and hollow hedonism? Besides, optimism brings more more optimism and it can even materialize in positive real changes.


A person might be unemployed but there’s the possibility to get advantage of all possibilities of technologies, libraries....so as to learn something, continue studying and not just wait until a job appears. Time is too precious just to sit down and passively look. Unfortunate times like that are better spent analysing one’s skills and possibilities and do some kind of productive mood.

GASEL·LITAT (ésser gasela)

Començar a córrer amb regularitat va ser en bona mesura fruit de la sensació de sentir-me recuperada d'una malaltia cap allà l'estiu de 2010 (en concret, per terres helmàntiques). Després de molts mesos, de massa temps, en què el cos es trobava limitat, amb els pulmons a mig gas, amb les cicatrius i una capacitat pulmonar molt minvada, a més de dolors, per fi vaig poder tornar a pujar escales àgilment, caminar estona sense haver-me de seure per descansar, etc. Per aquell temps havia llegit una obra de Murakami Haruki (What do I talk about when I talk about running)...i em va fer pensar molt en gaudir d'algun esport un cop em recuperés. Tot va anar enllaçat.

Sentia llavors una barreja d’enyorança per la sensació de córrer i de necessitat de trencar amb una etapa de limitacions, dolors i frustracions. Cörrer com a sinònim de deslliurar-se d'un pes i deixar-lo ben enrere.

La gaselitat també equilibra els ànims i acaba per donar solidesa a la valoració de l’esforç i l’empenta per millorar, per reptar-se i superar-se. I després d’una altra etapa de problemes de salut, la millor medecina va tornar a ser el córrer amb regularitat...en bona mesura per prescripció mèdica. I ara ja pot fer boira, ja pot ploure i fer molt de fred, que seguiré. Les gaseles i antílops i guepards despertem d’hora, encara en la foscor emprenem les nostres carreres, dibuixant una mena de sentiment de col·lectivitat que ens acaba per donar seguretat. Quina fortuna poder disposar d’un bon recorregut (Granollers - Canovelles - Les Franqueses - La Garriga), ben condicionat, sense gaire trànsit i amb natura. Dic gasela en tant que també és una bestiola vegetariana.

más preciosuras

Dos maquetas hermosas....y un R-5 modelo antiguo real (zona de aparcamiento del Carrefour de Cabrera de Mar, octubre 2011). ¡Qué gran utilidad la de las cámaras de fotos de los móviles! Nunca se sabe cuándo una se puede topar con una de estas "criaturas".

SÈRIES MEDICINALS

Ben bona que és la comèdia per la salut!! Com sol passar-me, casualment vaig descobrir una sèrie còmica que realment val la pena. En els darrers anys costa trobar bones comèdies, d'aquelles amb un guió bo i uns personatges ben elaborats i interpretats, tant per la península com arreu. I les que es poden trobar, sovint anaven perdent gas a mesura que avançaven les temporades (per exemple, The Big Bang Theory....les 2 darreres temporades continuen essent bones però els gags i situacions còmiques s'han anant encasellant).

A LA PENÍNSULA....

Potser la darrera sèrie d'aquelles de poder riure molt va ser "Plats Bruts" (TV3), de la que ja fa força temps. Ja feia, però, molt de temps que no segueixo cap sèrie peninsular (ni drama, ni comèdia, ni intriga) pels horaris i llargs descansos publicitaris. Bé, tampoc en mirava cap per internet. Una excepció va ser "Crematorio" (única temporada de 8 capítols), molt ben feta. Com em sol passar, casualment vaig topar amb una cosa estupenda: "Senyor Retor" (Canal 9, Ràdio TV Valenciana). Posteriorment vaig saber que la versió original era gallega ("Padre Casares"), que n'hi havia una versió balear ("Mossèn Capellà", IB3) i una d'andalusa ("Padre Medina"). Havia vist, sense saber-ho, algun tros d'algun capítol de la balear...i posteriorment he fet algunes comparacions de versions. Decididament preferixo la valenciana...que fa poc ha encetat la segona temporada.

El guió molt bo (bona adaptació respecte a l'original gallec) i tot plegat millorat respecte a "Padre Casares". La tria dels actors, fantàstica, així com la manera com fan les interpretacions. Tots tenen un punt que fa difícil triar els preferits. Tot i així, dels més grans és l'intèrpret de Don Cosme, el capellà antic (el personatge té molta més gràcia que en cap altra versió). I també l'alcalde (Batiste), Ximo, Montse (dona de l'alcalde). Hi ha personatges que es fan estimar, com el d'Amèlia. El personatge de la beata del poble, amiguíssima de la dona de l'alcalde (Elisa a "Senyor Retor") és també molt més creïble que a d'altres versions i té també més gràcia. I què dir del prota? ben interpretat, creïble....tot elogis.

L'EXCÉS D'INEPTES ESQUERDA ELS CÀNTIRS

Molt s'ha escrit i dit ja -i el que resta- sobre com sembla anar-se'n tot en orris. No haurien d'entrar amb motoserres a hospitals i d'altres centres sanitaris, ni tampoc a centres d'ensenyament. Sense arbres, la fi, sense arbres, la mort. Tanta ineptitud provoca unes esquerdes massa amples, que van creixent fins amenaçar de trencar-se tot plegat. No hi ha lloc per tant inepte, per tant individu incapaç de valorar i ser conseqüent amb el bé comú i les veritables prioritats.

I dic...com ha de gaudir una població mancada de salut i d'una educació de qualitat d'aquelles coses més secundàries a què s'està destinant fons. A veure si a un pobre malalt morint-se de fàstic en una llista d'espera, mentre se li agreuja una malaltia, li importa gaire que es doblin pel.lícules, s'atorguin subvencions, es creïn i mantinguin institucions més pròpies de temps de bonança....És bàsic....Pensem en la piràmide de Maslow....primer cobrir les primeres necessitats i després ja es veurà, cap a d'altres qüestions. clar, que la colla d'Il.lustres Ineptes d'aquí i d'allà ja tenen ben cobertes les primeres, segones i terceres necessitats....fins i tot les futures (vergonya de pensions vitalícies compatibles amb d'altres sous i càrrecs)....I com criatures malcriades, es miren el melic, es miren al mirall a veure quin és el seu millor cantó i van gaubant-se de les paraules grandilocuents que van dient, des del seu món paral.lel.

LIFE OUTSIDE SOCIAL NETWORKS

Despite having received several invitations to join facebook, I always felt (and still do) reluctant to join any social network. It might be a bit like being an outsider but I just find there are other ways to keep in touch. I don't think I need more passwords, more time to configure a profile and I don't think typing short messages is really useful. Express communication, wanting something now, reporting all daily life events, no matter if people might or might not care about it. Is any piece of information really information? Why do we end up giving so much importance to the self, profiles and what we might like and do?

Where did that "analogical" world go? the time when when we could life without cell phones, the time when we didn't need profiles to label ourselves in a jungle of information, the time when people wasn't that virtual...

ENTFERNUNG DER GRAUEN WOLKEN

Nach vielen unangenehmen Tage muss etwas anders kommen. Nach der Seltsamkeit, sich selbst am Spiegel verwirrt und grau zu sehen, sollen klarer Linien, Formen kommen, aber auch die Möglichkeit, sich selber anders zu erkennen, als niemandem, als Kraft, als Bewegung.

Es war eine Lange Zeit ohne Helligkeit, in der ich zu viele Geduld brauchte. Woher kommt Geduld? Wer weißt...Aber sie konnte mir begleiten. Irgendwie, große Veränderungen waren und sind nicht so schlecht und sie brachten manche Ideen mit zurück. Eine Idee bedeutet nicht das gleich im Laufe der Zeit, im Laufe unseren Erfahrungen. Genau wie Bücher wie lesen wieder, oder Filme wir zweimal sehen.

Das Niemandwerden, um sich ins Helligkeit zu stellen, um freier zu sein. Leider waren manche Buddhistische Ideen schwächer geworden in den letzten Zeiten aber nie ist zu früh und nie zu spät Etwas wichtiges und positiv (für sich selbst und die anderen Kreaturen) zurück zu haben. Es ist schrecklich wie wir uns kontrollieren lassen von so vielen Tendenzen, Gewohnheiten, Ideen...Wir, traurige Tiere ohne eigene Füße.

Aber der Tag, in dem wir wieder Füße haben könnte alles möglicherweise kaputt gehen. Weg sein.

SWITCH!

Strange times. Bad times for stability are not necessarily bad times if we're able to switch ourselves positively, to have a more creative look at ourselves and think carefuly about our possibilities and potentialities. What if stability froze us? what if stability made us lose some strength, impulse and thus value? what if stability switched us off?? It's time to switch ourselves on.

Coincidence...People take the streets and the situation at the company I had been working for some years lacks projects for employees and the several of the existing projects might no last much longer, so there was a goodbye (it's a pity because people there was very nice until the end and work was stimulating). Farewell in a sunny Wednesday.

Once I get my health back completely I'll finish the switching process....But meanwhile, there are things to do to keep improving myself for future switches....keep studying (end of semester coming soon), keep learning languages (go on with Russian and boost my Japanese....), keep thinking and rethinking constructively....and trying to be more creative. It's a pity not to have taken more advantadge of all available tools. Once I'm healthy again I'll go back into running sessions, which I badly miss....and need.