OBRINT FINESTRES

Ja queda poc! Fa ja unes quantes setmanes que, en una "cimera" informal amb en Khimenèzov (Ivan) va proposar-se la idea d'un blog diferent sobre temes asiàtics, en part per rememorar els temps del màster i, en part, per motius més personals, com ara projectar-se en els mitjans i enriquir-se via investigació-reflexió-escriptura.

En breu podrem començar a escriure i publicar entrades un cop passat un període estrany d'adaptacions a noves etapes laborals i d'estudis.

CODIS LINGÜÍSTICS

Sense adonar-nos sovint desenvolupem lèxics propis a partir de la deformació del llenguatge acceptat. No parlo de col.loquialismes sinó de l'assignació de nous significats a sons i paraules que seran compartits i compresos per grups reduïts de persones.

Al desembre de 2005, quan geocities encara era operatiu i hi tenia allotjat un web, vaig compilar una sèrie de definicions d'aquesta mena en el que va ser el primer DICCIONARI DE YÒLDIC, BIXÈS i BIXUYÒLDIC. Vet aquí unes mostres.

Bisectrijament n. acció de bisectitzar. Es diu d’allò que produeix una reacció sensorial inesperada. [sin. Acció de quedar-se perplex]

Cruixent adj. Expectant | feliç.  somriure cruixent  es diu d’aquell somriure que sembla imposible d’esborrar. estar cruixent. Estar expectant, amb poques possibilitats de reaccionar a estímuls extern donat un exagerat estat de felicitat o excitació amb nerviosisme.
Facinerositat –n. emprat per designar accions, fets  i coses negatives resultat d’una acció d’un individu o individus amb mala conciencia. Facinerositats gàstriques- molèsties estomacals ocasionades per algun factor extern o intern. Aplicat sobretot a l’acció dels àpats copiosos.
Fer discoteca – fer pampallugues. E.g. Aquells llums fan discoteca
Figament (de cames) - es diu de l'expressió o sentiment de feblesa per subjugació a encants o bellesa d'algú (aplicable a coses)
Gelat d'anxoves – es diu d’allò amb carácter imposible, però, tanmateix, un individu, personalment, li atorga un carácter semi-possible.
Hipotenús/a. Adj. Característica d’allò que s’ha vist afectat per un bisectrijament. E.g. L’home maco es va quedar hipotenús.
Iii (i^x). Id. i Adj. Hola, com anem? | bonic | agradable | atractiu | misteriós | sinuós | em sap greu | trist.
Llegao? (arc.) pron. interrogatiu que denota estranyesa. [sin. Què??]
Pa calent. Id. Ocupació laboral, home atractiu ||sinuós. pa calent integral. Id. El mateix però quan a la situació, individu o cosa se li ha calculat una integral.
PaRt DeL DaRreRe (ein sexys Hintern). N. Eufemisme per la part del darrera del cos humà. Aplicat a l’home preciós gairebé en excluiva, tot i que se’n preveu un ús generalitzat amb el temps.
Quadrament (a quadres) adj. Bisectrijament. També es diu quadratura
Sinuós/a veure pa calent

SENSE TRACES, SENSE PETJADES

Aquests dies estic gaudint de la lectura del llibre de D. Dreyer sobre el córrer Txi (hauria de ser Qi, però, tot i que romanen transcripcions pre-pinyin per a molts termes filosòfics), tot i que la filosofia de fons no em ve de nou, ja que havia llegit sobre taoisme i d'altres filosofies orientals on és present el concepte de Qi.

Fluir i no imposar-se, no forçar. Al marge de la utilitat de l'aplicació dels principis tai-txians al córrer, molts punts d'aquesta filosofia em fan pensar en com de nocives són algunes dinàmiques de la societat moderna (per no parlar la política i les seves aigües brutes i pudents). Fins i tot aquesta perspectiva es podria aplicar a la medecina, a partir d’una prevenció basada en canvis d’hàbits abans que no pas intervenir massivament amb medicaments o tractaments de diferent tarannà.

Les noves tecnologies ens fan deixar restes de la nostra presencia i identitat arreu, però en una gran majoria de casos es cerca deixar empremta, deixar rastre, que quedi clar que som o hem estat presents. Vet aquí les xarxes socials i la generació d’informació i la infoxicació. Diria que són pràctiques que disten de ser éssers que flueixen silenciosament, seguint un corrent harmoniós amb l’entorn. 

I el tema identitari, sobre el qual no és la primera vegada que escric, es podria contraposar el concepte no-identitat (tou, fluït, suau, com aigua) a la defensa de trets identitaris (no necessàriament polítics únicament). Al cap i a la fi, voler etiquetar és trencar harmonies i silencis fluïts, voler defensar a ultrança o atacar identitats, tampoc és harmoniós sinó una imposició, un acte d’exercici de força.

かわいさ (可愛さ)

Could a Reliant Robin be considered cute?

Could a Reliant Robin be considered cute?How is it that we might be able to find cuteness (かわいさ (可愛さ), kawaisa in romaji transcription), in things considered "ugly" by many? I do find this car "cute" (the older versions, in fact) maybe because of the colourful versions, the simple and unaggressive aesthetics, the vulnerability of being a 3-wheeled creature, its appearance, close to that of some sort of kind creature...

WANDERING ASHES

This week I watched the movie "The Way", with Martin Sheen, about the Camino de Santiago. I had no expectations about the movie and happened to like it. Both the story and characters were interesting. It made me remember the feelings I had when we travelled with my mother's ashes some years ago (Oct.1958-July 2006). It was a journey by car and it did feel as if we were 3 instead of 2 people there and there was some kind of worrying when we left the car to have some rest or to get something to eat and the ashes remained there.

Somebody's ashes are a mere physical embodiment of the memory of the deceased person...but once the ashes are placed somewhere else and are no longer with us, the presence of the dead one seems to change and expand itself. That one who left this world seems to be wherever we go. That subjective presence becomes a source of protection, solace, strength, replacing, sooner or later, sadness and mourning.

RACE-WALKING AS AN IDEA, THEN AS FACT

Out of something negative or unexpected there can appear something new, a brand new idea, a change of perspective. Having recovered from my injury in my left thigh, I got another one in my right foot (I guess I got it once I fell down when running, one day I wasn't feeling very well). One day the pain didn't let me continue jogging, I started walking faster and faster, until the idea of race-walking came to my mind. I liked the experience and today, feeling I could go back into doing exercise, I went for race-walking. In fact, I don't think I'm able to run again yet.
Creativity can help to ease some pain or, at least, see it differently, and get other abilities and learn something about oneself. It's like when I became ambidextrous "thanks to" a fracture in my right arm (Nov. 2010). The key is in the attitude as well, in the willingness to give a chance to new ideas, to different actions, no matter if they might be difficult, hard or be seen as odd by others. The point is being able to get something useful or positive out of some hardship or negative situation.

AWARENESS+MINDFULNESS. MINIMALIST RUNNING SHOES AND AN ANALOGICAL WAY OF LIFE

Over a week ago, an injury was back to my left thigh-groin. It developed gradually and thus wasn't as painful as the previous time, around May 2012. This time it kept me just 4 days away from running and the recovery is being much faster than then (I go running daily). I decided to give try to some other kind of shoes, remembering what I had read a long time ago about barefoot running and almost-barefoot running (using minimalist shoes). Most of the time I've been using specific running shoes (in fact, more expensive than the previous pair) I've had either an injury or some kind of slight pain (usually on my knees). With the previous shoes it was a bit better, but with them I was prone to fall down. 

What if I try some shoes that allow my feet a better contact with the ground? Why not feeling every step and the ground more? I didn't have in mind to buy some other expensive minimalist shoes and I don't dare to begin running barefoot in almost-winter and in urban circuits (dirty and potentially dangerous ground)....so I went for some not-so old canvas shoes I had at home (5 euros at some summer sales in 2011 or so). It felt good on the first day and I didn't felt a sore leg after the running session, as it was during the recovery using my previous running shores. And that kept being so on the following days. I felt how my feet were behaving differently and I felt working some muscles differently than before (calves). It'll be hard for me to go back into cushioned-padded-technical-specific-and-so-on running shoes, with a thick sole....I feel now running requires a bit more effort (an study proved a higher metabolic effort when running barefoot-minimalist) but it's ok.

It's just my personal case, though...The transition was very easy and now I feel much better...But that might not work for many people, maybe. I recommend to get more information on the topic and get medical advice.

Making things simple, being more aware of the self and everything around...It's quite coherent with the process of becoming more "analogical". It's everyday harder to reach me via cell phone (I often don't bring it with me and it's almost always off but when I have to go to Barcelona or go somewhere by car....even in such cases I could keep it off and just turn it off in case I need it or feel I could need it). I try to sit at a computer just when I need to (check something, writing papers and stuff for university, practising languages, checking and writing emails...). I prefer to feel autonomous and appreciate every moment without interferences. Is it that necessary to be almost 24h connected? Is it that healthy to have to check one's cell phone every few minutes? Does it make much sense to meet somebody and end up each checking and using his or her own smartphone and interrupting the talk (i'm not talking about necessary calls or messages from work which need to be attended)? Isn't it better to focus on the present moment we're living and on the person we're sharing a moment with (and shut down phones but when we're expecting an important call)?

some links about barefoot and minimalist running:
---Biomechanics of Foot Strikes & Applications to Running Barefoot or in Minimal Footwear http://www.barefootrunning.fas.harvard.edu/5BarefootRunning&TrainingTips.html
---Barefoot Ted's Adventures 
http://www.barefootted.com/
---Correr descalzo… ¿es natural o es una locura? http://www.sportraining.es/2012/07/25/articulo-correr-descalzo-es-natural-o-es-una-locura/
---Nacidos para correr descalzos, según y cómo. (I) Orígenes de la Barefoot Manía y las zapatillas minimalistas. http://carrerasdemontana.com/2012/04/11/nacidos-para-correr-descalzos-segun-y-como-pros-contras-y-tecnica-del-barefoot-running/
---Nacidos para correr descalzos (II): Barefoot Running. Argumentos a favor y en contra de zapatillas minimalistas.. http://carrerasdemontana.com/2012/04/13/nacidos-para-correr-descalzos-ii-barefoot-running-argumentos-a-favor-y-en-contra/
---Nacidos para correr descalzos (3): Cómo correr descalzos. Técnica del barefoot y zapatillas minimalistas. http://carrerasdemontana.com/2012/04/24/nacidos-para-correr-descalzos-3-como-correr-descalzos-tecnica-del-barefoot/
---Running barefoot is better, researchers find
http://blogs.scientificamerican.com/observations/2010/01/27/running-barefoot-is-better-researchers-find/
---Tackling The 10 Myths Of Barefoot Running
http://www.podiatrytoday.com/tackling-10-myths-barefoot-running
---The Barefoot Question 
http://www.runnersworld.com/barefoot-running-minimalism/barefoot-question

Having a good Старт

It was by chance, as usually, that I got to know about the microbus Start (Старт),  manufactured by САРБ, ЛАСЗ and ДАБ from 1964 until 1970. Several years ago I discovered East German cars and Fiat Polski but Soviet cars remained quite unknown for me. I knew the names of some brands (Gaz, Lada, Moskvich...) but didn't look for further information.

There's something attractive about Старт...its odd shape and dimensions, the retro kind of front, the impossibility not to notice it...I'm afraid there must be now just too few still "alive", but fortunately (that's something rather emotional...not rational since old cars are rather polluting) there are still Soviet cars to be seen on the roads and streets, just like there are still Trabis moving around in Germany, Seat 600 in Spain and old Fiat 500 in Italy (just to put some examples of wheeled treasures).The colours of vehicles in those years were also somehow special, not only in the East. Blue, yellow and green back there were very different from those used in cars nowadays. 

references:

wikipedian article (in Russian)

BERNARDINO LOMBAO SUPERSTAR

Quin figura! Quina figura! Ahir, en Bernardino Lombao (província de Lugo, 1938) va tornar a entrar en acció en l'ecosistema televisiu (entrevista al programa "No me lo Quero creer", programa d'humor a Intereconomía). Deixant de banda tot el seu caràcter mediàtic, és un personatge motivador i que diu coses amb seny. Llàstima que molts, segurament, el percebin com un producte-espectacle, sense reflexionar sobre el seus plantejaments sobre la salut. En resum, aquest bon home de les Galícies, subratlla la importància d'una vida sana, alimentació saludable i practicar alguna activitat física amb regularitat (posava èmfasi en apostar per aquest estil de vida a partir dels 40, edat crítica per a l'apoltronament i abandonament a comoditats). Com ell, penso que amb canvis en els hàbits (aliments, rutines, estil de vida) poden allunyar els medicaments....i que un cop es comença amb un medicament, és fàcil acabar amb diversos més (en unes edats més que en d'altres).

Per l'experiència personal, des del canvi al vegetarianisme fa anys, no he tornat a tenir cap grip (hi va haver una infecció pulmonar seriosa però és un altre tema) i des que faig esport amb regularitat, molt millor. L'hivern passat, ni una grip, ni una febre, ni un refredat....i havent estat amb gent amb virus, grips i demés històries. Ni actimel ni netejacervells per l'estil. Massa coses ens fiquen al cap com a suposadament necessàries o socialment bones. 

Tornant a en Lombao, va culminar l'entrevista fent el pi i no li fa faltar una demostració d'altres exercicis. I, com a resum de tot plegat, optimisme i motivació per millorar-se. Sincerament, entraven ganes de posar-se a fer abdominals (i vaig caure en la temptació)

uns enllaços:
trobada digital (diari El Mundo): http://www.elmundo.es/encuentros/invitados/2002/07/486/
article wikipedià: http://es.wikipedia.org/wiki/Bernardino_Lombao
en acció, vídeo a l'APM: http://www.tv3.cat/videos/4314755/Bernardino-Lombao-un-tipus-que-cau-be

havent trobat MARMITE!

En un capítol de Bizarre Foods que vaig veure per casualitat, es presentava la cuina australiana. Realment interessant per com de desconeguda ens és a la majoria d'individus d'aquestes contrades. Em va cridar l'atenció el VEGEMITE (extracte de llevat) i vaig pensar que podria agradar-me....a més de trobar-ho interessant pel contingut en vitamines B i la manca d'additius innecessaris i demés porqueries que ens fiquen a la majoria d'aliments. Doncs vaig trobar la versió britànica, MARMITE(vaig fer prèviament les indagacions pertinents  sobre el producte i demés)en un supermercat asiàtic (on no només tenen productes asiàtics).

Els llaminers se n'haurien d'abstenir, diria....El gust, poc comparable a res, em va recordar a la pasta per preparar miso, també de gust molt intens, a les antípodes de la dolçor. Fins i tot i ha semblances en el color (marmite-hatcho miso...el mugi miso, shiro miso i d'altres són una altra història en termes cromàtics). Pels vegetarians i vegans pot resultar un aliment benvingut pels nivells de B12 (cianocobalamina), per cert. De moment, amb pa m'ha triomfat...però el MARMITE és susceptible de ser emprat en varietat de receptes...de manera anàloga a com faig amb la pasta per miso (per exemple, afegida a les verdures cuites).

Idees que em venen al cap de bons maridatges amb el "prota" d'aquesta entrada: MARMITE+xampinyons, MARMITE+bolets shiitake, MARMITE+verdures en general (especialment les de gust més suau com ara mongetes tendres),MARMITE+tofu,MARMITE+tempeh....i suposo que, pels no vegetarians, hi hauria una bona opció en la combinació MARMITE+peix (ho dic intuïtivament perquè ja va un bon grapat d'anys que sóc vegetariana).