PAKITCHEN: el metacutrisme
Sandrivet i una servidora vam decidir sopar fora no per que fos la nit de la revetlla de Sant Joan sinó perquè sí, després de passejades, mirar un parell de botigues i d'una visita als animalons de la clínica..ah! i de veure en Punki home alone estirant-se pel terra felinament, gras i suau com és -esperant que l'acaronéssim i li féssim festes-. Jo havia passat pel davant del Lloc del sopar diverses vegades, quan havia d’anar a la biblioteca i el Lloc sempre era obert. Impressió estranya...no es tracta exactament d'un indret cutre. Quelcom anava més allà del cutrisme. Les taules tenien estovalles plastificades amb fotografies d’hortalisses i verdures com a estampat (a casa hi havia la versió amb llimones). A la paret esquerra, un calendari de propaganda de cervesa. Al fons, el televisor acabant d’emetre el telediario (el parteee!...que no són pas temps de pau, que són temps més aviat planyívols). El comandament va estar tota l’estona allà pacíficament estirat a la nostra taula (com es veu a la foto)...i, com un alt percentatge dels comandaments a distància, duia cinta adhesiva (malauradament no s'aprecia a la imatge). Ens va
n atendre de seguida i molt amablement: dürüm falafel i dürüm kebab...Vam esperar mentre donaven el temps a la TV i el sopar va estar amanit amb Informe Semanal. Clar, que de fons hi havia música pakistanesa. La sensació estant allà, era la d’estar a la cuina d’alguna casa. El davantal de l’amo/cambrer contribuïa a aquesta impressió, ja que duia un davantal vermell amb dibuixos d’ossets (lluit amb una gran naturalitat i elegància entranyable). Però no era un indret cutre. Si un lloc amb trasfons moderniki intentés tenir un aire de llar/cuina de casa, no ho aconseguiria. És la via del metacutrisme, no pas la via moderniki. A més...el toc que te el fet de sospitar que han emprat productes hacendado (per la proximitat d'un Mercadona) és inassolible per als restaurants modernikis que pretenen anar de casolans i acollidors.
Sandrivet i una servidora vam decidir sopar fora no per que fos la nit de la revetlla de Sant Joan sinó perquè sí, després de passejades, mirar un parell de botigues i d'una visita als animalons de la clínica..ah! i de veure en Punki home alone estirant-se pel terra felinament, gras i suau com és -esperant que l'acaronéssim i li féssim festes-. Jo havia passat pel davant del Lloc del sopar diverses vegades, quan havia d’anar a la biblioteca i el Lloc sempre era obert. Impressió estranya...no es tracta exactament d'un indret cutre. Quelcom anava més allà del cutrisme. Les taules tenien estovalles plastificades amb fotografies d’hortalisses i verdures com a estampat (a casa hi havia la versió amb llimones). A la paret esquerra, un calendari de propaganda de cervesa. Al fons, el televisor acabant d’emetre el telediario (el parteee!...que no són pas temps de pau, que són temps més aviat planyívols). El comandament va estar tota l’estona allà pacíficament estirat a la nostra taula (com es veu a la foto)...i, com un alt percentatge dels comandaments a distància, duia cinta adhesiva (malauradament no s'aprecia a la imatge). Ens va
n atendre de seguida i molt amablement: dürüm falafel i dürüm kebab...Vam esperar mentre donaven el temps a la TV i el sopar va estar amanit amb Informe Semanal. Clar, que de fons hi havia música pakistanesa. La sensació estant allà, era la d’estar a la cuina d’alguna casa. El davantal de l’amo/cambrer contribuïa a aquesta impressió, ja que duia un davantal vermell amb dibuixos d’ossets (lluit amb una gran naturalitat i elegància entranyable). Però no era un indret cutre. Si un lloc amb trasfons moderniki intentés tenir un aire de llar/cuina de casa, no ho aconseguiria. És la via del metacutrisme, no pas la via moderniki. A més...el toc que te el fet de sospitar que han emprat productes hacendado (per la proximitat d'un Mercadona) és inassolible per als restaurants modernikis que pretenen anar de casolans i acollidors.
No comments:
Post a Comment