SWITCH!

Strange times. Bad times for stability are not necessarily bad times if we're able to switch ourselves positively, to have a more creative look at ourselves and think carefuly about our possibilities and potentialities. What if stability froze us? what if stability made us lose some strength, impulse and thus value? what if stability switched us off?? It's time to switch ourselves on.

Coincidence...People take the streets and the situation at the company I had been working for some years lacks projects for employees and the several of the existing projects might no last much longer, so there was a goodbye (it's a pity because people there was very nice until the end and work was stimulating). Farewell in a sunny Wednesday.

Once I get my health back completely I'll finish the switching process....But meanwhile, there are things to do to keep improving myself for future switches....keep studying (end of semester coming soon), keep learning languages (go on with Russian and boost my Japanese....), keep thinking and rethinking constructively....and trying to be more creative. It's a pity not to have taken more advantadge of all available tools. Once I'm healthy again I'll go back into running sessions, which I badly miss....and need.

ESQUERDES I VINCLES

Vius vetllant per difunts

i difunts vetllant per vius.

qui vetlla per qui per aquests paratges hostils?

* * *

Als camins trencats neixen herbes, brolla el verd, riveres verdes vives

i per les esquerdes s'hi pot esmunyir la llum.

* * *

La memòria de les esquerdes perpetua unes vetlles

unes vetlles mútues més assolellades.

fuego viejuno et al.

Mai se sap quan ens creuem amb criatures mítiques de l'automoció...Feia molt de temps que no veia un Renault Fuego i, sense esperar-ho, allà aparcat prop de casa n'hi havia un. Per la matrícula...segurament de 1982 ò 1983 (el Renault 14 que teniem a casa era FG i era de 1982).



Fa no massa, per motius desconeguts, es van poder veure diversos cotxes antics (ben cuidats) en desfilada. Diversos SEAT, alguns esportius i més de 2 i més de 3 Renault 8, que també costa de veure. Ben corprenedor el model en groc, ben lluent...Sort dels mòbils moderns amb càmara de fotos de qualitat...

BLUR AND SHINE

Winter days here are often sunny, something that prevents my silhouette from fading. Of all these days, there was a specially bright moment: beholding the sea from the train heading to Calella (to attend a meeting), on 1st February. I could feel myself melting, becoming part of that liquid landscape.

I was no longer going anywhere by train.
I keep going nowhere but to some space everywhere, beyond tangible places...

"BOINA-A-MEDIO-LADO" I COIXINS

Molt casualment, fa ja força temps, en unes grans superfícies vaig adquirir 2 llibres d'en Jon Juaristi. 1 euro cadascun, temàtiques interessants....i recordava que m'havia agradat l'estíl d'aquest senyor en base a articles seus que havia trobat en vells diaris (crec que El País) i, darrerament, els diumenges a l'ABC. Les expectatives eren difuses però, en avançar amb la lectura de “La tribu atribulada. El nacionalismo vasco explicado a mi padre”, la sorpresa ha estat realment grata. En els temps que corren, de posar etiquetes i simplificar tot tant com es pugui i de donar visions blanc-o-negre de les coses, és valuós veure com transcendeixen d'altres coses. En l'esmentada obra les persones, la seva part més humana, es posa per damunt d'idees de tota mena. de fet, són les persones les que s'adhereixen a unes idees i no a la inversa. És un tipus de miopia força comuna.

Essent partidària d’universalismes i de defugir identitats i etiquetes agraeixo llegir o escoltar plantejaments contraris, no pas per rebatre’ls (com rebatre sentiments, com rebatre aspectes viscerals de vegades gàstrics?) sinó cada cop més per curiositat, perquè cada cop em costa més i més entendre plantejaments basats en l’aferrament a identitats. I òbviament també llegeixo sobre plantejaments d'aquells que no entenen de nacionalismes i fins i tot d'aquells que violentament agredeixen verbalment idees nacionalistes. Tot són idees i no fa gens de mal mirar-se-les i pensar-hi una mica....i cap d'elles és millor o pitjor...totes tenen un perquè al darrera. Un altre tema és que aquest motiu sigui acceptable socialment, moralment, racionalment, humanament, legalment, etc. I una altra cosa és cada persona i les seves circumstàncies.

És, d’altra banda, curiós que precisament estigui estudiant publicitat, on les marques, símbols, identitats tenen l’enorme força que tenen (que deixem que tinguin). Al cap i a la fi som una bestiola que necessita de símbols i d’etiquetes, que acabin sent una mica de rutes, una mena de caus on sembla que ens puguem aixoplugar. Símbols i etiquetes que funcionen com a coixins amb els quals pensem que ens podem protegir o que ens poden donar una posició més elevada. Però segons com s’emprin els coixins ens poden ben ofegar.

THE SINISTER HAND

What an equivalence....Broken humerus=new skills.

Despite the pain and the inconvenience of having just one arm+hand available (functional), I feel
rather positive and optimistic since I got a chance to get new skills. I need challenges, either big or
small, to make my days more complete and meaningful, to keep going forward. In fact, I’d say
challenges are directions, impulses, strength.

Try, using just 1 hand, to....

...peel tangerines
...fold t-shirts
...open pots
...peel and eat bananas,
...put pantyhose on (easier than slim-fit jeans, actually)
...press ALT and ENTER keys at the same time (I use it often when working with MS Excel)
...knit (holding somewhere the needle with the work...and knitting left-handedly)...and cast on, of
course.

The so-called sinister hand is not that sinister when it becomes dextrous. What a pair of
adjectives. I read at Wikipedia about left-handedness and there was a lot of pretty interesting
information linking linguistics and prejudices and stigmas against left-handed people.

DIE ZEIT LÄUFT....ICH AUCH

In dieser neuen Zeit ist das Laufen nicht nur eine Idee, eine Chance zu haben sondern auch Etwas notwendiges. Freiheit durch Körperbewegung nach Freiheit nur durch Ideenbewegung. Diese neue Möglichkeit, die ich schon früher hatte glänzt heute, als eine neue und als die beste Möglichkeit.

Das Laufen der Zeit ist jetzt anders geworden, nicht mehr wie früher. Sie läuft jetzt neben mir, nicht davon und weitentfernt.

HI HAURIA TANT PER ABOCAR-HI...

En la visita al Cosmocaixa amb en Huang-lags (a.k.a. Jón), la curiositat va romandre fins el moment de travessar la sortida (bé, encara quedava entrar a la botiga del museu). Com un element més de les exposicions vam observar i comentar els contenidors de brossa ordenadament col·locats a l’edifici.

En comptes de “rebuig”, a un dels contenidors el text era “banal”. Ah...massa petit el contenidor si s’hi ha de poder abocar totes les banalitats....

Time beyond watches

Over 1 year ago, one day, suddenly I remembered an old watch that belonged to my mother.
Unfortunately there was nothing to do to have it working again. I ended up buying a similar
model: a Casio, instead of a Radiant (that was in mid June 2009).

Curiously, later on, it seemed that such kind of digital watches, were kind of “trendy”. I had just
followed a desire to wear something that had belonged to my mother, after the strange feelings
one goes across after some days at the hospital and later on, having to deal with an illness. We all
seek closeness to certain people in hard moments. Some material things do help, no matter how
expensive or cheap they were or they are.

There’s some time beyond watches flowing differently, where the present is blurry, where those
who were gone are back, where greener trees seem to grow inside oneself.

TRANS-LÚCIDA

teràpia

Passeja el cos, passeja l'ànima. Quina plenitud amb els peus dins aigües mediterrànies dòcils i transparents. Ni multituds ni cridòries; onades i esquitxos del caminar trencant el silenci.

***
Passeig meditatiu, deixant que els pensaments vinguessin i anessin quedant-se amb les petjades, emportats tots per les onades.

***
Vacuïtats i cadàvers de petits peixos víctimes de les dinàmiques marines. Pedres i trossos de vidre arrodonits. Els propis peus a través de les aigües. Mantenir l'equilibri en cada passa.

***
Esdevinc translúcida.