...Un punt estable com un punt indeterminat d’una flassada suau.
Els bloqueigs PAM! De nou. La nova manifestació fou després d’un documental sobre la persistència dels efectes de l’Agent Taronja. I després ell allà, amb tots els rostres, i jo sense rostre i sense cos. I la foscor plena d’imatges que no s’acabaven de dibuixar, com trens, com coses de roba. Siluetes ràpides. I les deformitats.
Sort d’en Helmut Schmidt i la Pol(h)itparade i el punk alemany dels 80es i la NDW.
Das Vertrauen in unsere Währung ist da.
Més caos, més imatges deformes amb la jurisprudència del constitucional i La Doctrina. Carrers difusos i flaires repetits perseguidors. Coloraines de les botigues de roba i patates bullides. I sol de diumenge tarda a la ciutat quan tenia molèsties als ulls .
I de sobte se m’apareix un llibre al davant, del senyor Paul Watzlawick (Anleitung zum Unglücklichsein) després d’haver trobat un llibre d’en Idries Shah. M’estava esperant.
Perquè no hi havia ningú, no hi havia ningú, no trobava ningú. No hi havia hagut ningú.
Das Vertrauen in unsere Währung ist da.
Trens cap a Sant Celoni. Un pont color blau cobalt. Olor de verdures. I polítics interrogats, Kekexili i Corea del Nord. I ell s’adormí poc abans del final del documental. I el bloqueig havia marxat. Però no reconeixia els éssers. 3 gats foscos pel camí a la tornada al matí. I ell m'havia fet arribar al punt estable d'una flassada suau.
Quina lletra més inesperada la J. Amb retolador permanent o com una espiga de blat entre els cabells. Una moneda trobada al fons d’una butxaca o una bossa. Moneda de visita.
Das Vertrauen in unsere Währung ist da.
