Dünyayı kurtaran adam o la Cosmopolitan (edició en anglès)?...aparentment distants fins que un dia, fa ja temps se m’acudí fer-li un cop d’ull a la Cosmopolitan. Ai, quin riure...gairebé com mirant Dünyayı kurtaran adam. I en els cops d’ull reincidents a Dünyayı kurtaran adam i la cosmo persisteixen les rialles. Recentment he tornat a entrar a la plana de la revista i han canviat l’aparença...uaaa!!! continuen posant allò del “guy without shirt/shirtless sweetheart” (hahaha) o anàlegs...que més aviat em fa riure amb aquella posició gens natural. Cap dels “Ken” de la cosmo és el meu tipus. Bé, a algú li deu agradar perquè si no, malament per la Cosmopolitan.
Bé, però la novetat és una mena d’agenda: daily cosmo amb daily horoscope, la frase de saviesa ancestral (estil: “Women are perceived as the most attractive when they're ovulating. (iii, doncs??) Researchers theorize that the hormones associated with ovulation give your skin an extrasexy glow midcycle”, absolutament essencial...on arribaràs a la vida si no ho saps...ai! malament!) i coses tipus consells del dia (pots comptar-hi). Una altra millora és que tot es veu com més compactat i els menús estan com més endreçats per allà i hi ha com dibuixets escampats per allà (tipus postura de la setmana). Uaa...però no hi ha allò del “men menu” (hahaha)....clar, que els homes (bé nois tipus Ken que personalment em provoquen una mena de riure i pena...) quedaven com coses-objectes (i sap greu)...com si es parlés d’una bossa o un vestit (clar que els anuncis de cotxes amb noies eren molt pitjors...i moltes coses més denigrants s’han fet afectant la dona). I em pregunto sobre qui llegeix SERIOSAMENT (o compra) la cosmopolitan???? Per mi és un remei per dies feixucs, com les escenes de Dünyayı kurtaran adam, però res de prendre-me-la seriosament...bé, alguna cosa sí pot ser aprofitable. No he mirat les altres versions; la nordamericana (original) ja fa prou riure. Uf...literatura...quin vocabulari! Amb grans adjectius com “flirtatious”. Diria que les traduccions perden molt, com passa sempre amb llibres, pel·lícules i d’altres. Com Dünyayı kurtaran adam...exactament...els grans subtítols...però és menester escoltar les veus parlant turc. Ah! quan el gran Cüneyt va dient “katana” a Son Savaşçı (1982), mentre sosté una mena d’espasa de cartró allà, lluint-se amb la seva saviesa davant de la Rossa de Dünyayi (Füsun Uçar) com “hohoho mira quantes coses sé i mira que bé que llueixo els pantalons blancs!”. De fet, el lligam entre aquest tipus de cinema turc i la cosmo es pot estretar si fa no fa encara més. Sí!!! Es complementen: les relacions/interacció rossa-de-Dünyayı kurtaran adam + Murat així com rossa-de-Dünyayı kurtaran adam + Cüneyt a Son Savaşçı s’HAURIEN d’analitzar seguint els paràmetres comopolitans i podrien il·lustrar la secció de body language.
I a la vida real una servidora podria extreure conclusions cosmopolitanes del comportament d’un cert individu (el del poema) –això ho dic mentre m’ajusto les ulleres fent un gest seriós, que queda com professional—. La manera de tocar-se el cinturó, els somriures estranys, les mirades sinuoses (potser no eren tan sinuoses)o que es quedaven allà com més penjades que un pentium II atrotinat (i jo reiniciava retirant la mirada perquè m’incomodava, com sol passar)...aquelles expressions facials que no tenen preu (mastercardianes). Li hauria d’haver donat una katana turca de cartró en comptes de la piruleta amb forma de cor...per tal que es passegés lluint-se estil Cüneyt a Son Savaşçı. Ara va la cosmo i ho analitza científicament. Hahaha. Toca’t el cinturó again, Joe .
No comments:
Post a Comment