Monday, 25 June 2007

PAKITCHEN: el metacutrisme

Sandrivet i una servidora vam decidir sopar fora no per que fos la nit de la revetlla de Sant Joan sinó perquè sí, després de passejades, mirar un parell de botigues i d'una visita als animalons de la clínica..ah! i de veure en Punki home alone estirant-se pel terra felinament, gras i suau com és -esperant que l'acaronéssim i li féssim festes-. Jo havia passat pel davant del Lloc del sopar diverses vegades, quan havia d’anar a la biblioteca i el Lloc sempre era obert. Impressió estranya...no es tracta exactament d'un indret cutre. Quelcom anava més allà del cutrisme. Les taules tenien estovalles plastificades amb fotografies d’hortalisses i verdures com a estampat (a casa hi havia la versió amb llimones). A la paret esquerra, un calendari de propaganda de cervesa. Al fons, el televisor acabant d’emetre el telediario (el parteee!...que no són pas temps de pau, que són temps més aviat planyívols). El comandament va estar tota l’estona allà pacíficament estirat a la nostra taula (com es veu a la foto)...i, com un alt percentatge dels comandaments a distància, duia cinta adhesiva (malauradament no s'aprecia a la imatge). Ens van atendre de seguida i molt amablement: dürüm falafel i dürüm kebab...Vam esperar mentre donaven el temps a la TV i el sopar va estar amanit amb Informe Semanal. Clar, que de fons hi havia música pakistanesa. La sensació estant allà, era la d’estar a la cuina d’alguna casa. El davantal de l’amo/cambrer contribuïa a aquesta impressió, ja que duia un davantal vermell amb dibuixos d’ossets (lluit amb una gran naturalitat i elegància entranyable). Però no era un indret cutre. Si un lloc amb trasfons moderniki intentés tenir un aire de llar/cuina de casa, no ho aconseguiria. És la via del metacutrisme, no pas la via moderniki. A més...el toc que te el fet de sospitar que han emprat productes hacendado (per la proximitat d'un Mercadona) és inassolible per als restaurants modernikis que pretenen anar de casolans i acollidors.

Wednesday, 13 June 2007

お(o bé 大) GORBI 様!!!

Havia retrobat el meu Casiotone (encara funciona!) i els llibres sobre la Perestroika escrits per en Gorbi (O-Gorbi-sama....o bé Oo-Gorbi-sama) romanien per un estant de la meva habitació, propers a llibres de haiku, novel·les de Christa Wolf i un parell de llibres d’en Murakami Haruki (reiteraré que no m’agrada, però em segueixen els seus llibres). Coses que romanen...però entre elles no està la lletra sencera d’aquella obra mestra que Lena et moi vam composar (i interpretar) en honor a la perestroika...quan tindríem cosa de 7 ò 8 ò 9 anys (no era gaire més normal jugar a fer amoníac amb el meu joc de química --...microcheminova!!!!, que és a sota del sofà d’aquesta habitació-- o jugar a farmacèutiques). Els llibres eren part de la coreografia. Quin art. En Gorbi era una entitat abstracta i la perestroika no ho podia ser menys. I els soviètics i russos em queien bé....ai...pobrissons als dibuixos i sèries de temps de guerra freda que eren els dolents...o estranys, com els soviètics d’un capítol de MacGyver que vaig veure reposat. D’una banda els dibuixos de les nordamèriques....i d’altra banda, les coses japoneses estil Aldea del Arce, Juana y Sergio, La Panda de Julia....i tot això convivia amb la idea d’un Gorbi abstracte. Ai...O-Gorbi-sama a la teva datxa!! Els infants d’avui dia de No-rússia ja no tenen una entitat abstracta...en Putin fa por i no és ni perestròiquic ni glasnostià...pfff....pots comptar que la mainada li dediqui cançons...no eh!... A més ja no és temps gloriós per als teclats Casio....Els infants ja no entren en trance escoltant les melodies d’acompanyament...o el so de les tecles seguint escales musicals no-piano...uaaa!!! ocarina!!! I el sitar enllaunat??? I el so “insect”?? Com a bona criatura made in Japan alguns dels sons (no fidels al so original) eren: wadaiko, shamisen, koto.. Gran errada que no hi hagués l'opció sons de bol tibetà. Ai...tot comporta conseqüències. I de la cosa oriental+ la cosa guerra-freda...voilà el meu interès per la cosa centreasiàtica i els mongols. Urtxulun baiguulalt + il tod!!!...perestroika i glasnost en mongol. Ua!...i accepto Batmönkh com a nom de grup de death metal.

Sunday, 10 June 2007

Fluorescente pirata

Plan de domingo tarde: paseo laaaargo, arreglo de mundo y vidas varias (intento), con Lena Mandarinskaya después de nuestras respectivas horas de estudio...Observamos los tilos, criticamos las flores del final de mi calle e hicimos una incursión en un bazar oriental que había abierto, a ver qué descubríamos (¡esos grandes museos que son!). En la entrada ya había: figurita de guerrero de Xi'an, camisón corto rojo transparente (¡uuh!), tiestos, jaulas, flores de plástico...Un nuevo concepto de instalación de arte contemporáneo...

A destacar (siendo selectiva):

-libretas útiles y bonitas con tapas de plástico (Lena a rayas et moi, a topos, las libretas, claro, aunque Lena es bastante de rayas y yo bastante de topos), perdidas entre cosas feas o horteras...o indescriptibles.

-el Miedo: qué cosa es “golden THE CAT noséqué retriever” en libretas...con mensajes tipo the sunshine, happy, friends, let’s meet, enjoy noséquémás. Había la versión THE DOG, ambos modelos con fotos ñoñas y un diseño global no menos ñoño.

-las figuras de Santos daban aún más miedo, si cabe. Uno de ellos, no identificado (en las cajas no pone nada....de modo que o eres un devoto de la cosa religiosa cristiana o tienes un máster en identificación de santos de los bazares orientales), tenía una mirada que aterraba, pero a la vez te incitaba a seguirlo mirando. Menos mal que no los hacen con música o con voces, como las muñecas de comunión....¡San PanKracio te miraaaaaaaaaaaaaaah! (esto me recuerda a la novela "Josafat", de Prudenci Bertrana...)

-fluorescentes piratas!!! Yo añoraba desde hace años los fluorescentes pelikan...y allí había....pero PIRATAS!!!! Hahaha....hasta han falsificado el W.GERMANY del capuchón....La prueba de que es una falsificación es que no quedan fluorescentes pre-1989 que aún puedan funcionar. Lena se quedó fascinada con la versión plagio de los rotuladores, con un dibujo de una locomotora donde tenía que poner “pelikan”. Nada...que no me siento en absoluto timada, más bien siento haber adquirido un tesoro (la consideración de tesoro es subjetiva, vamos). ¿Qué empresa fabrica rotuladores fluorescentes pelikan?

Veo, veo...top manta de fluorescentes pelikan pirata a la puerta de las bibliotecas. bueno-bonito-barato, ¡¡¡me-los-quitan-de-las-manos!!! Bueno...y es que nunca se sabe cuándo se va a acabar un marcador fluorescente en medio del estudio o si se va a necesitar pintar marcas sioux o análogas a alguien (o, en su defecto, a uno mismo).

Saturday, 9 June 2007

Und du verliebst dich in Gespenster...

Heute entdeckte ich die Musik von Jens Friebe...Was für wunderbare Lieder in seinem Album „Vorher Nachher Bilder“!. Ich hatte schon etwas von Jens Friebe gehört. Nachdem ich viele Musik von Den Sternen und Knarf Rellöm gehört hatte, lese ich, dass Jens Friebe eine Beziehung mit diesen beiden Gruppen hatte. Schöne-interessante Stimme...

...Und du vergisst deine Gespenster.

mehr Infos:

http://www.jens-friebe.de/

http://de.wikipedia.org/wiki/Jens_Friebe

(Außerdem sehe ich J. hinter diesem Mann , ein bisschen, wie überall. Aber ich kann nicht objektiv sagen, ob sie (Jens und J.) ähnlich aussehen...)

Sunday, 3 June 2007

La Cosmopolitan, Cinema turc dels 1980es, i aplicacions

Dünyayı kurtaran adam o la Cosmopolitan (edició en anglès)?...aparentment distants fins que un dia, fa ja temps se m’acudí fer-li un cop d’ull a la Cosmopolitan. Ai, quin riure...gairebé com mirant Dünyayı kurtaran adam. I en els cops d’ull reincidents a Dünyayı kurtaran adam i la cosmo persisteixen les rialles. Recentment he tornat a entrar a la plana de la revista i han canviat l’aparença...uaaa!!! continuen posant allò del “guy without shirt/shirtless sweetheart” (hahaha) o anàlegs...que més aviat em fa riure amb aquella posició gens natural. Cap dels “Ken” de la cosmo és el meu tipus. Bé, a algú li deu agradar perquè si no, malament per la Cosmopolitan.
Bé, però la novetat és una mena d’agenda: daily cosmo amb daily horoscope, la frase de saviesa ancestral (estil: “Women are perceived as the most attractive when they're ovulating. (iii, doncs??) Researchers theorize that the hormones associated with ovulation give your skin an extrasexy glow midcycle”, absolutament essencial...on arribaràs a la vida si no ho saps...ai! malament!) i coses tipus consells del dia (pots comptar-hi). Una altra millora és que tot es veu com més compactat i els menús estan com més endreçats per allà i hi ha com dibuixets escampats per allà (tipus postura de la setmana). Uaa...però no hi ha allò del “men menu” (hahaha)....clar, que els homes (bé nois tipus Ken que personalment em provoquen una mena de riure i pena...) quedaven com coses-objectes (i sap greu)...com si es parlés d’una bossa o un vestit (clar que els anuncis de cotxes amb noies eren molt pitjors...i moltes coses més denigrants s’han fet afectant la dona). I em pregunto sobre qui llegeix SERIOSAMENT (o compra) la cosmopolitan???? Per mi és un remei per dies feixucs, com les escenes de Dünyayı kurtaran adam, però res de prendre-me-la seriosament...bé, alguna cosa sí pot ser aprofitable. No he mirat les altres versions; la nordamericana (original) ja fa prou riure. Uf...literatura...quin vocabulari! Amb grans adjectius com “flirtatious”. Diria que les traduccions perden molt, com passa sempre amb llibres, pel·lícules i d’altres. Com Dünyayı kurtaran adam...exactament...els grans subtítols...però és menester escoltar les veus parlant turc. Ah! quan el gran Cüneyt va dient “katana” a Son Savaşçı (1982), mentre sosté una mena d’espasa de cartró allà, lluint-se amb la seva saviesa davant de la Rossa de Dünyayi (Füsun Uçar) com “hohoho mira quantes coses sé i mira que bé que llueixo els pantalons blancs!”. De fet, el lligam entre aquest tipus de cinema turc i la cosmo es pot estretar si fa no fa encara més. Sí!!! Es complementen: les relacions/interacció rossa-de-Dünyayı kurtaran adam + Murat així com rossa-de-Dünyayı kurtaran adam + Cüneyt a Son Savaşçı s’HAURIEN d’analitzar seguint els paràmetres comopolitans i podrien il·lustrar la secció de body language.

I a la vida real una servidora podria extreure conclusions cosmopolitanes del comportament d’un cert individu (el del poema) –això ho dic mentre m’ajusto les ulleres fent un gest seriós, que queda com professional—. La manera de tocar-se el cinturó, els somriures estranys, les mirades sinuoses (potser no eren tan sinuoses)o que es quedaven allà com més penjades que un pentium II atrotinat (i jo reiniciava retirant la mirada perquè m’incomodava, com sol passar)...aquelles expressions facials que no tenen preu (mastercardianes). Li hauria d’haver donat una katana turca de cartró en comptes de la piruleta amb forma de cor...per tal que es passegés lluint-se estil Cüneyt a Son Savaşçı. Ara va la cosmo i ho analitza científicament. Hahaha. Toca’t el cinturó again, Joe .