transvallesà exprés

Vet aquí la RENFE...el pa nostre de cada dia. Ahir els usuaris vesprencs vàrem poder gaudir d’una ruta alternativa, la transvallesana, per motius desconeguts (que sempre són aliens a la pròpia RENFE). En comptes d’anar directes, com cada dia, per la línia entre Bcn i Girona, Maçanet, Sant Celoni i demés...no pas! Més estona al tren pel mateix preu (el comentari d’alguns viatgers era que ens donaven l’oportunitat d’aprofitar el preu del bitllet de tren estant més estona voltant en tren per la xarxa de rodalies). Bé, la qüestió es que vàrem recórrer totes les estacions de Montcada i Reixach, potser menys l’habitual de la nostra línia, Montcada i Reixach, pròpiament (què boniques Montcada Bifurcació i Montcada i Reixach Sta. Maria o similar...sobretot de nit, que no es veia res, com aquell que diu..). Des de les Montcades se suposava que haviem de tornar a Mollet St. Fost...i d’aquí prosseguir el trajecte amb normalitat (bé, la pobra gent que volia anar a la Llagosta havia d’esperar un tren direcció Vilanova/Bcn...). De sobte una estació desconeguda, una mica semblant a la de Mollet St. Fost...però nooooooo!!!! Érem a Cerdanyola Universitat...Amb la tonteria, 1 hora per anar de Pg. De Gràcia fins a Mollet St. Fost. Però vaig estar llegint i mirant uns apunts de japonès...tot i que era una mica difícil de vegades, perquè s’establí comunicació entre els desconeguts que anaven en els seients més propers: la dona equatoriana (que hauria d’haver agafat un altre tren de no haver anat a enviar diners als fills a Equador), una dona gran amb el nét, que no parava quiet (cantant la mítica cançó “Una plaaaaata d’enciaaaam, ben amaniiiida, ben amaniiiiida, una plaaata d’enciaaaaam, ben amaniiida amb oliiii i saaaal...”, fins que s’adormí profundament), i l’home més aviat gran parlant amb tothom i oferint carmels halls (fa por que els desconeguts ofereixin coses), frustrat per no haver agafat un tren semidirecte cap a Cerbère. És una habilitat de la renfe quan no funciona bé o hi ha problemes aliens a la companyia (mal temps, alguna cosa a les vies, accidents, suïcides que opten per llençar-se als trens...)...la gent estableix alguna mena de comunicació i sembla per un moment que hàgim sortit de la fredor de la vida urbana d’incomunicacions i desconfiances.