Diria que aquesta pintada encara decora una paret relativament cèntrica d'un dels carrers de la ciutat (carrer Enginyers, crec que és on era mostrant-se majestuosa als vianants). I no és l'única pintada d'aquesta mena que es pot trobar en tot el nucli urbà...però aquesta em va cridar especialment l'atenció, tot i que el "pijisme" està en relatiu auge a d'altres llocs potser més...bé, "pijisme" i fashion victims. Potser l'autor/a o autors/es van pensar en les gents, però potser també en la quantitat de botigues de roba, complements i calçat inundant el centre de la ciutat...cada cop més, més diverses, i més de les de marques o venent peces de marques....aquí, una ciutat abans bàsicament industrial, sense cap atractiu especial tret d'alguns monuments o construccions memorables, reconvertida amb el temps en un àlgid centre comercial...però amb cada cop més indrets donats a allò considerat "glamourfashiondelamuerte", pijisme-sec-estirat-de-mirar-per-sobre-les-espatlles...i creant més adeptes d'aquests dos termes. Bé...també he de dir que hi ha casos més extrems (pobles més petits, gairebé cap mena d'oferta d'oci decent tret de bars i restaurants...però amb gent que els dies de festa/ocasions especials/celebracions s'hi passeja ostentosa amb vehicles dels que volen mostrar la marca més que no pas utilitzar-los com a mitjà de transport, i amb les millors gales). COm va dir una amiga, referint-se a una part de la fauna de la UPF:No és que estigui en contra del pijisme i la gent que vol seguir les modes (jo també en segueixo algunes)..tothom és lliure en el vestir....sino de posar-los per davant de tot i com una mena d'objectius i també trobo bastant desagradable els aires i actitud que a molts els dóna una marca del que sigui (ja sigui falsa o no, tot i que això és un altre tema....veure gents comprant bosses falses louis vuitton a passeig de gràcia, contribuïnt a l'economia submergida però donant-li una part del sustent a immigrants que ho necessiten potser més que els directius de marques d'aquesta mena, per posar-ne un exemple).
D'una banda estan les botigues i alguns tipus de gent i d'altre, altres col.lectius i les pintades reivindicatives de tota mena, com crits contra molts canvis i fets sense massa cap ni peus ni justícia....com els preus de la vivenda, el rol dels diners i, per extensió, del materialisme avui dia. Però no hi ha una barrera, una separació clara entre aquestes dues visions, ans al contrari, tot sembla estar barrejat, camuflat. Però al cap i a la fi, no puc evitar sentir que s'estan perdent moltes coses i que molts valors estan bastant per terra. Pluralisme estètico-ideològic...sempre bo :)
A outra cousa maripousa; Hablando de pijismos y similares, hubo un tiempo que una moda instalada era la de llevar polos de tonos claros, con pantalones claros o tejanos (en el caso de las chicas, Samblancat...bueno, estos pantalones siguen en auge)"fisnos"...bueno, y las joyas, en el caso de las féminas jóvenes eran pendientes de perlas y collares con bolas enormes (lo de los collares de cuentas grandes fueron algo más democrático, y no adscrito a ningún estilo en particular...aún tengo el mío, en negro, del H&M, un poco en el ostracismo) y apenas nada de maquillaje. Así, sin ningún más comentario, no tiene nada de especial este detalle....lo bueno fue, ante mi curiosidad por el término "preppy" y su verdadero significado, descubrí a que los denominados "preppies", les iba bastante lo de los tonos bastantes y discreción...alguna joya fisna y nada de maquillaje (bueno, las marcas aparte, claro). Es curioso recordar las gentes que se veían con ese look por aquí, que parecían una adaptación del "look" preppy....y más aún la diferente percepción de esta gente, sin nada que ver con lo que son los preppies auténticos (sin ningún ánimo de ofender, claro). Lo que no sé del todo es qué se suele entender por preppy en españa....con un sistema educativo muy diferente del americano, y con todas las diferencias culturales.
No comments:
Post a Comment