cubic meters

That building collapsed

It’s taking so long to be rebuilt...

New materials, new building.

Different façade, same cubic meters, same surface, same piece of air.

The building had to collapse.

Boo-Files: Hospital del Tòrax

Apa....com són les coses. Mirant un reportatge de TVE a la carta titulat “el más allá” (buu....sense músiques rares i sense una intenció sensacionalista o amb pretensions cuartomilenístiques...que si no no ho hagués vist, que amb questes coses com que no puc) sento a parlar de l’Hospital del Tòrax de Terrassa i de tota la llegenda i història que l’envolta. Alguna cosa em resulta com familiar o propera. Hi ha alguna cosa en els nombrosos arcs de l’edifici que em criden l’atenció. Òbviament també em crida l’atenció i em mou a cercar més informació el fet d’haver estat un centre per malalties de l’aparell respiratori, estant jo encara amb la companyia de Rifaldin i Cemidón (rifampicina i isoniazida....darrera etapa!) per aquesta tuberculosi. També per la proximitat d’un cas de càncer de pulmó.


Malaltia estranya la tuberculosi.....en unes dècades, en un país desenvolupat, guarible. Tanmateix crec que resta cert estigma....tot i que jo havia pensat en aquesta malaltia com quelcom romàntic....cosa d’artistes i gent de la literatura (quan m’ho van diagnosticar vaig pensar en Franz Kafka, Shiki Masaoka, Joan Salvat-Papasseit...). Penso en els que haguessin estat internats en l’esmentat hospital....Al menys tenien bones vistes i aire pur....molt millor que quan vaig estar ingressada....amb vistes a una part de natura, una petita carretera que duia a un aparcament i un panell publicitari primer amb un Mitsubishi vés-a-saber i després amb un Mayor Oreja (per les eleccions europees, a les quals no vaig poder votar). Clar, que la sensació d’estar tancat roman...i la de cert ostracisme també. Una cosa que em costa de veure són els suïcidis tan nombrosos des de la planta novena que hi va haver tenint en compte el cansament i l’esforç que suposa aixecar-se o caminar, a més dels dolors que es donen en estats avançats del càncer de pulmó i amb la tuberculosi. Però entenc que abandonats a la seva sort i sabent-se sentenciats fessin un darrer esforç i s’arrosseguessin fins on fos. No es dóna només un moment de frustració. No es dóna només un moment en què hom se sent perdut. I són molts els plors i les angoixes. Pobra gent....Per uns anys en alguns casos no van poder disposar de millors tractaments o d’una cura....

La part fea (a banda dels que hi van a fer destrosses i rituals foscos negatius) és que l’edifici es vulgui convertir en quelcom més lucratiu i s’hi facin filmacions. Hagués estat bé rehabilitar-lo com hospital....tal com estan molts hospitals, mancats de llits, i havent de deixar els malalts d’urgències pels passadissos (una vergonya)....Amb aquesta classe política tan pudent....pfff....vergonya de subjectes que s’omplen la boca de paraules que sonen bé i van de socialistes. Bah. Ni es deixa descansar les ànimes ni es té cura dels vius.

Porto dies que no em trec del cap aquest hospital. Per escriure això he hagut de posar música happy-kitschi....es fa fosc i sóc persona poruga i sensible. Música happy-kitschi (ex: "tarzan boy" de Baltimora, la versió japonesa del YMCA, per un tal Saijou Hideki....i perquè no tinc per aquí el gran èxit eurovisiu "hani" de Neco, de 1982) i coses peculiars com música enka i pre-enka i les Shahrizoda (noies uigurs)...Tanmateix, des que estic malalta em molesta força escoltar música i no acostumo a aguantar més de 2 cançons seguides....pel cansament, el vertigen i les nàusees.

Aclaaaaran la vooooz

Fruit de la febre d’obres de tants o més municipis, el centre de la capital del Vallès Oriental ha estat des de fa mesos decorat amb tanques grogues, sorolls de tota mena, pols i un toc de caos, beeeeen subtilm amb aroma de ciment. D’entre totes les intervencions fan gràcia els bancs-juanola....l’únic que compensarà el fet d’haver liquidat les llambordes, que tantes dècades i centúries portaven allà. Potser no són còmodes però al menys són bancs i tenen una forma agradable i característica...perquè en l’obra més important, per convertir en illa de vianants el principal carrer , de moment no hi ha rastre de bancs (s'espera segurament que els passavolants siguin mers consumidors de totes les botigues de la zona)...i en una altra plaça els bancs que hi ha són un perill per l’angulositat del formigó...ideal per la mainada que jugui per allà.

Si sembla que s’està primant un disseny d’avantguarda (res en contra...però els diners del contribuent millor que s'emprin pensant més en la utilitat que en aspectes estètics) per sobre de la utilitat, seguretat i sentit pràctic (els parcs jo no són el que eren), almenys els bancs-juanola (juanolabancs) , per la forma i el que signifiquen les pastilles juanola (remei, cosa de tota la vida, simplicitat perdurable, disseny encertat, etc.) tenen un tarannà més humà que no pas formes abstractes en faroles i places o en el mobiliari pel lleure infantil (sense coloraines sovint!!!).

I dic....no hi haurà el dia en què algú deixi un juanolabanc pintat tot ell de negre????

Epos

Now it's just another time, another moment. Now, a new beginning. New perspectives and new glasses (Epos Milano model Socrate).

Glasses wearing a woman, glasses with woman...not viceversa. Hidind, becoming invisible....

Tour de France

Are we in France? does France expand? Why don't all countries expand at once and then belongingness fades away and stops making sense? Why not having overlapping countries and millions of bikes crossing them in all directions?

The Tour de France was also across the street where I live. I just had to go downstairs and there were all cars, bikes and people....and the overlapping countries.

GOOD FOR THE LUNGS

My physiotherapist told me that laughing is good for my lungs (doing some exercises for my lungs at the hospital made me laugh....don’t ask me why). So...why not trying out some comedies?? Comedies should be prescript, together with apples (by the way, why on earth didn’t they give me ANY apple with meals during my 6-day long stay at the hospital????)...an apple a day keeps the doctor away, is said. Anyway. Once at home (still sort of imprisoned for 2 weeks, wearing a mask and not able to go out) I discovered some tv series, among which there were some good comedies. The great discoveries were a couple of sitcoms: The IT crowd (British) and then The Big Bang Theory (American). How great are the characters of Moss (IT crowd) and Sheldon (Big Bang Theory)!...in fact they’re pretty similar...but one deals with computers and the other one with theoretic physics....WAH...how many memorable quotes and situations!!!. Moss-sheldonian formulae for the lungs...a good remedy after the sitcom The Nanny (old one, with Fran Drescher) was removed from TV, with its great dubbing into Catalan language (made the series funnier than the original version, I’d say)

After the hospital

I had read that the singer named Russian Red got her name from the name of a lipstick. So far it's not strange. Yesterday, doing some shopping in an Aldi supermarket, I had a look at the cosmetics section....to my surprise there was a lipstick+lipliner set named russian red. I got it since i like red lipsticks....

After several days at the hospital and 2 weeks isolated at home (and since then going out just for short walks) I sort of needed colours. There's some kind of renewal after days at a hospital....Red lipstick, high-heeled shoes (still can't really wear them), fresh air, movement, the trees, parks...Nothing is the same. Brand new lisptick for brand new days...for a brand new time. Colours for the frustration of the hard treatment, for the frustration of the tiredness, for the nauseas and vertigo. Red as inflection point, red as start point, red to highlight steps beginning inside me.

Rifater, myambutol...and red lipstick.

RIFALDIN, PIRAZINAMIDA, ETAMBUTOL & ISONIAZIDA

Quin quartet...que en realitat són 13 subjectes (bé, 12 més un que ha adoptat la forma de suspensió xaropística).

Quartet que executa la coreografia de la meva clausura. Almenys des d’aquí ja no veig el cartell electoral (em van treure un anunci d’un cotxe, que almenys no feia q em sentís com observada per un polític que ofereix solucions) que es veia des de la cambra de l’hospital...

Quartet que li canta a la meva pleura i al meu pulmó esquerre.

Qui et va cridar, Quartet, per enviar-te amb mi?

Dolors i febre

Raigs-x i analítica

Líquid pleural

Agulla-extracció

Mascareta

Aïllament

Ostracisme

Espera

Quartet

Clausura

Kirschblüten - 花見

Ich hatte nur den Absicht einen Artikel in einer Zeitung zu finden. Aber da war etwas über diesen Film. Wie letztes Jahr, ein Film kommt und ruf mich. Kurz danach las ich ein bisschen über diesen deutschen Film...ich war bewegt. Der Film hat etwas, der Film hat mir schon zu laut gerufen. Der Film erbreitete sich und meine Augen mit Tränen waren in die Ferne, weit vom PC entfernt. Ich hatte den Film noch nicht gesehen.

Ich habe jetzt schon einen Teil des Filmes gesehen.
Trudi weinte während des Bügeln.
Geschweigend.
Blumen. Bald Blumen.

Zu selten finde ich Filme, die ich wirklich sehen will, die ich sehen muss. Letztes mal war im März 2008 und der Film war Bab 'Aziz.

effect.cause.effect

Enough enthusiasm, hope and need of change so as to produce obamabadges...

One day my father gave me this curious and unexpected badge...He told me about a man giving obamabadges for free. Enthusiasm made me feel lucky to have got one...

Politics are so terribly bad here that a badge, a simple badge creates something illusory...such as thinking that things could change here and have well prepared politicians, good at oratory, professional, mature, civilised (not that childish in their political behaviour), decent, diligent, coherent...