Fruit de la febre d’obres de tants o més municipis, el centre de la capital del Vallès Oriental ha estat des de fa mesos decorat amb tanques grogues, sorolls de tota mena, pols i un toc de caos, beeeeen subtilm amb aroma de ciment. D’entre totes les intervencions fan gràcia els bancs-juanola....l’únic que compensarà el fet d’haver liquidat les llambordes, que tantes dècades i centúries portaven allà. Potser no són còmodes però al menys són bancs i tenen una forma agradable i característica...perquè en l’obra més important, per convertir en illa de vianants el principal carrer , de moment no hi ha rastre de bancs (s'espera segurament que els passavolants siguin mers consumidors de totes les botigues de la zona)...i en una altra plaça els bancs que hi ha són un perill per l’angulositat del formigó...ideal per la mainada que jugui per allà.
Si sembla que s’està primant un disseny d’avantguarda (res en contra...però els diners del contribuent millor que s'emprin pensant més en la utilitat que en aspectes estètics) per sobre de la utilitat, seguretat i sentit pràctic (els parcs jo no són el que eren), almenys els bancs-juanola (juanolabancs) , per la forma i el que signifiquen les pastilles juanola (remei, cosa de tota la vida, simplicitat perdurable, disseny encertat, etc.) tenen un tarannà més humà que no pas formes abstractes en faroles i places o en el mobiliari pel lleure infantil (sense coloraines sovint!!!).
I dic....no hi haurà el dia en què algú deixi un juanolabanc pintat tot ell de negre????
No comments:
Post a Comment