Fa no gaire vaig
encetar un llibre preciós, Absolutely Small, de Michael D. Fayer, sobre
física quàntica explicada per a no avesats en la matèria i defugint l’ús de
formulacions matemàtiques complexes....Clar, això no vol dir ni que el
llenguatge sigui planer ni que sigui senzill. SI quelcom és complex en la seva
essència, aquesta qualitat romandrà encara que fem servir unes altres paraules.
Les explicacions
sobre les ones (en totes les seves variants) m’ha fet pensar en l’aplicació del
concepte d’amplitud d’ona als cicles econòmics. Quant de temps entre punts
àlgids de l’economia d’un estat i els punts més crítics de depressió-crisi? Es
tractaria d’una amplitud d’ona expressada en anys. No m’aventuro, però a pensar
en la freqüència i a extreure’n conclusions relacionades amb el sistema
econòmic capitalista i les seves dinàmiques. És potser un tema en què pensar més aviat quan hi hagi bonança econòmica. Potser.
Havent llegint un
article a La Vanguàrdia sobre patinadors nocturns per la jungla urbana vaig recordar la
sensació d’esdevenir lleugera anant sobre rodes en moments d’inèrcia i els
instants en que l’equilibri queda suspès en un canvi de postures i de forces.
Impuls-moviment, impuls-moviment. Res no sembla constant i en la lleugeresa del
cos sembla esvair-se la pròpia dimensió física mentre les ones dels cicles de l’economia
segueixen el seu curs. Sobre rodes, un cop agafat l’impuls pot ser més fàcil anar de
la part baixa de l’ona fins un altre punt àlgid. Cal trobar les rodes adients,
les que millor ens funcionin o que millor s’ajustin a les nostres característiques
físiques i no físiques. S’hi troba també l’equilibri per no caure, i endavant.
No comments:
Post a Comment