CUINAR SENSE CADÀVERS I LA CREATIVITAT

El fet que resulta més agradable i divertit cuinar per d'altres i el fet de comptar amb algun entusiasta de la cuina vegana (great, Marcel!) i els experiments culinaris m'han portat a engrescar-me i provar de fer nous plats...i afegir interessants opcions als menús quotidians. Les possibilitats de la cuina vegetariana i vegana semblen realment infinites i s'aconsegueixen àpats realment interessants, complets i molt vistosos. Diria que cuinar veganament potencia molt més la inventiva i porta a un procés creatiu apassionant.

Primer van ser els daifukus...vam provar (en Marcel i una servidora) primer amb pasta de mongeta negra dolça ja feta i després ens hem atrevit amb anko. Tanmateix, l'anko casolà endolcit amb estèvia no va quedar gaire dolç, gust positiu per a mi (que no sóc gens llaminera) però insuficient per d'altres.

Després les hamburgueses a partir de tofu, flocs de civada i xampinyons...i, partint de tofu, una salsa tipus tofunesa.

Voltant per les opcions de la cuina d'altres països, vam optar per la mexicana...fajitas i burritos amb "tortillas" casolanes. 

I una de les meves receptes favorites ha estat el formatge vegà, especialment la segona versió, amb més gust de pebre negre i sense fruits secs (però amb més pasta de miso i una mica més de Marmite).

Bàsicament no segueixo les receptes fil per randa i adapto els ingredients als que puc aconseguir i als que tolero (res de ceba, per exemple).

El darrer experiment ha estat kimchi (vegetarià) de col, sense all ni ceba...