Quasi la la nàusea

Quasi la nàusea arran de totes aquelles paraules farcides de substàncies prescindibles, indesitjables.

Quin és aquest panorama de cotxes oficials customitzats, d’inodors sofisticats, d’idees poc adients en temps en què és preferible l’austeritat, de preferències mal definides (crear ministeris ara per col.locar-hi alguns amics i familiars??)...? i negació de l'evidència força sovint...

Vaig decidir llençar a la paperera uns quants prejudicis (tots són inútils i fan més mal que no pas bé) i vaig acabar expandint la meva mirada i la meva oïda cap a més mitjans de comunicació. Comporta més nàusees però al menys no hi ha només mots desitjats ni descripcions parcials. No vull escoltar només aquells que em puguin dir el que vull escoltar, el que vull llegir. Pel matí, diari “Público” i “El País”, tot dinant, potser una “La Vanguardia” o si en trobo, un “Avui”, al restaurant on vaig sempre....i de tant en tant, “El Mundo” i els diumenges l’”ABC”. Una mica de tot. A les ones, tant Catalunya Informació com la COPE. Fins ara no m'ha passat res. Sí tinc més criteri per criticar certes coses que es puguin dir i puc reflexionar millor amb més plantejaments. No es contagien els plantejaments conservadors ni entra febre...i hi ha continguts que valen la pena a mitjans que mai haguéssim pensat a tenir en compte. Tota la informació és bona si se sap emprar-la.

Sort que vaig votar partits verds que no van tenir una representació que els fés partíceps de cap vergonya....perquè poca cosa haguessin pogut fer.

Nàusea, com l'altre dia anant en cotxe (com és habitual)...descordinació entre cervell i cos, entre percepció visual de moviment mentre el cos roman quiet dins el vehicle. Nàusea: declaracions i boques que s'omplen de paraules grandiloqüents i promeses per penjar als titulars dels diaris....mentre els fets agafen d'altres direccions. Nàusea.