Avui també...

Avui també és el dia internacional de la dona, i demà i ahir, i el dia dels infants i el dia per recordar tantes coses i tants col·lectius i tants animalons, per cridar una mica més. Clar...que avui tothom pensarà més aviat en quina roba dur, en els merders de quatre polítics més amoïnats per jocs bruts d’infants i el poder que per fer el bé o aportar quelcom positiu a la societat. Quants assassinats més avui arreu? Quantes dones més violades a l’Àfrica i al que no és l’Àfrica, per uns quants que s’aprofiten de situacions determinades? Quantes víctimes més de tota mena d’ofenses? Dia de, dia de, any de, any de...I anem amb cares llargues pel carrer, transmetent coses negatives. Si podem fer poca cosa per arreglar tot el que porta dècades espatllat, al menys procurem transmetre alguna cosa positiva en contacte amb d’altres éssers. També als coloms. No fer cares de “uuuuh...quin greu problema el MEU menor problema...tenint salut i havent gaudit i gaudint d’oportunitats...”. i el dia que se suposa que socialment quedarà bé manifestar-se, manifestar-se i tornar a tenir la cara llarga. Cara lletja. SOMRIUGUIN, MOSTRIN UN ROSTRE AMABLE A TOTS AQUELLS AMB QUI ES CREUIN, QUE ELS TRANSMETRAN QUELCOM POSITIU QUE ES PROPAGARÀ. I al final de la cadena, o en un punt del cercle de contagi, s’aniran prenent decisions favorables per d’altres éssers. Oh! Com de gran és el cercle de contagi???