De 25 a 26 de febrer, en el mig, un somni estrany. Tren cap a Urga. Un renfe-tren, vermell, com els regionals vells (estil dels que van cap a Cerbère). Lletres vermelles del davant que deien “urga”. URGA en vermell lluminós. No era el tren que esperava però alguna cosa em deia al somni que aquell tren cap a Urga també em duia per on havia de passar. Jo feliç en el tren que anava cap a Urga.
УРГА
I a mig camí el tren esdevenia autobús. Conductor amable. Vaig baixar del vehicle en aquesta ciutat (perquè jo no anava cap a Urga en el somni) i el vehicle desapareixia no sabent si arribava a Urga. I començà un altre somni que ja no recordo.
Several days ago i decided to type “Amon Amarth” and see if i could find some video clip for “death in fire”. I found a video of the song being played live...Much better...splendorous choreographic head-banging!
I don’t like all songs by Amon Amarth (in fact, I’ve not listened to all of them...well, I have the songs from a Cd, which a friend sent me) but Death in fire is my favourite by them. I find the melody....wonderful (strange adjective for a Viking metal song) and I often try to imagine it how it could be played on violins and piano (if there’s a classical music version of “bizarre love triangle” by New order (originally), why not of “death in fire”?) and change the "cookie monster vocals" and let the song be performed by some soprano or someone with a sweet voice...Metal sub-genres tend to have complex melodies...sometimes anarchic like jazz, sometimes harmonic, like classical music.
The lyrics are something else...I’m not really keen on Scandinavian mythology but it’s fine and interesting....After all, Viking metal is nothing but a sub-genre of death metal and death metal is a subgenre of heavy metal. The line between sub-genres is thin...and the black metal bands are right there (uh!...well, I’ve listened to some black metal songs and I still keep some but I don’t take them seriously otherwise it would be scary or repulsive...well...the melody of some is pretty good –here’s the only reason I have to listen to some black metal songs-...like “curse you all men” by Emperor...from Norway without love...if they had sung or sang “love you all men” or something like that, instead, they wouldn’t be black metal and they might be classified otherwise...like Shadows Fall, singing to the Noble Truths,...or somebody could invent happy-death metal...or whatever).
Back into Amon Amarth and their choreography...ah...I’ve always been unable to “dance” that way: when my hair was longer, my glasses were prone to fly away and go who-knows-where if my head-banging wasn’t careful...now I don’t even wear long hair...and my glasses keep being prone to fly if I’m not careful.
* * *
els samurais...
sí! reflexionant sobre els subgèneres del metal i sobre el terme víking metal i la menció a happy-death metal de l'entrada anterior...vaig recordar de grups japonesos i vaig pensar que sí hi havia viking metal hi hauria d'haver samurai metal...i resulta que sí que hi ha una cosa així (bé, ho preten ser...ni uns seran víkings ni l'altre un samurai), però encara està emergint: ZENITHRASH amb influències dels Judas i de Manowar entre d'altres (com el new age)...però també de la música tradicional japonesa...no en va es poden sentir alguns instruments pròpiament japonesos. Shamisen amb veus guturals...fabulós! (per més informació, accediu a la web de Zenithrash a través de la imatge....i per escoltar algunes peces, a l'enllaç rosa)
Fet curiós...la cosa no s'allunya d'escandinàvia perquè el músic (canta i toca els intruments...ell solet...) es diu Håkan Lyckberg...que no sona gaire japonès. Pobrissó...ell solet entre guitarres i shamisen i fent veus....Ves..allò del projecte rolang no era tant estrany...clar que jo no toco instruments....pf.
Les lletres que he llegit no són gaire black....més aviat serien un equivalent a la cosa vikinga dels Amon Amarth. Bé, també parla dels ninja....potser s'inspira i li dedica peces als rokurokubi, kappa i demés fauna. Fet curiós...
Esdeveniment misteriós és Eurovisió. Si bé avui dia no té gaire gràcia...perquè jo la gràcia li veig a poder escoltar cançons en idiomes diversos i amb influències diferents (bé...estan les excepcions balcàniques dels darrers anys, en menor o major mesura)..i el clima polític és diferent ara que representa que som més europeus (bé...està el misteri de si tornarà a participar el Marroc -tots som Europa!-, que sols prengué part en la cosa eurovisiva el 1980 amb Samira Bensaïd, o si Europa arribarà al Kazakhstan o a Mongòlia) Arran d'haver retrobat per una carpeta al PC “merci cherie” d’Udo Jürgens (representant a Àustria el 1966) he acabat investigant sobre les aventures eurovisives dels iugoslaus (no adherits al Pacte de Varsòvia i per tant amb el "privilegi" de poder prendre part a la cosa eurovisiva, des del 1961) i el festival de 1966 mateix...Peculiar: el britànic amb la seva faldilla escocesa -llàstima del blanc i negre- (“a man without love”, de Kenneth McKellar) i la representant iugoslava, Berta Ambrož (1944-2003), eslovena, cantant en eslovè (“brez besed” = sense paraules). Ai, Iugoslàvia de Tito...dictadures a eurovisió...però a Serrat el 1968 no el van deixar cantar en català....que l'havia escrit i composat ell el tema i la versió original era en català...en fi, la història és coneguda (i no calen comparacions amb Massiel que ni l'havia escrit ni composat). Després està la finlandesa alegre (Ann-Christine Nyström amb “Playboy”) i Raphael de les Espanyes. I la gran curiositat, la gran errada de les votacions del jurat espanyol (refia-te’n dels jurats eurovisius...a més), que encetaren les votacions pels 5 punts (hehe...i s’escoltava gent fent xivarri-rient)...portugal cinq points (ai...les ganes de donar-li els 5 punts a la cançó portuguesa (els 3 vots anaren cap a Noruega –noruega cantant en norueg, clar- i el punt cap a Àustria). Eren senzilles les votacions i en un tres i no res tots quedaven votats i cap a casa. Tornant a Iugoslàvia...Belgrade calling. Al jurat iugoslau els agradà el “yo soy aquél” de Raphael...per que gaires motivacions per donar-li un vot a les Espanyes franquistes, com que no sé pas. Jo crec que a radiotelevisiónespañola es van alegrar del vot iugoslau i de fet van convidar a la gran Berta Ambrož a que cantés amb Raphael (ves a saber què)...però com que no podia tornar a sortir del país o quelcom per l’estil. Sona com a llegenda urbana.
