En una de les meves lectures ocasionals de la Bíblia --cercant part de les arrels de la cultura occidental i cercant fragments interessants per fer reflexions i comparacions-- (bé, de l'Antic Testament en especial) en la nocturnitat, fa mesos vaig trobar a l'atzar el fragment d'aquesta entrada. Fa temps que el volia inserir per aquest blog però fins ahir que no vaig trobar coses interessant als Proverbis, no vaig agafar la determinació.
“Lamentació sobre la corrupció del poble
Pobre de mi! Sóc com qui espigola després de la sega o com qui esgotima després de la verema! No veig cap raïm per menjar ni la figa primerenca que cerco amb delit. L’home fidel ha desaparegut del país, no hi ha un sol just entre els homes. Tots estan a l’aguait per vessar sang, es posen paranys els uns als altres. Tenen les mans bones per a fer mal: els governants posen condicions per a obrar bé, els jutges exigeixen una paga, els poderosos parlen de les seves cobejances i ordeixen com dur-les a terme. El millor d’ells s’assembla a les ortigues, el més just és pitjor que una tanca d’espines. Arriba el dia de passar comptes, el dia que els teus sentinelles anunciaven: ara és l’hora que quedaran confosos! No confieu en els companys ni us refieu dels amics; guarda’t d’obrir la boca davant la dona que dorm als teus braços. Perquè el fill insultarà el pare, la filla el rebel·larà contra la mare, i la nora, contra la sogra: els enemics de cadascú seran la gent de casa seva.” (MIQUEES 7,1-6) --de la Bíblia catalana de traducció interconfessional, ed. Claret, 1993--
No comments:
Post a Comment