No sabem com pot ser el corrent del riu quan ens hi hem de tirar, quan l’hem de travessar, quan l’hem de contemplar, quan l'hem de vorejar...Tot flueix. Savi Heràclit...
Per què arribar a caure en el parany de pensar en arguments o plantejaments basats en un llarg termini inherentment difús i incert o de donar les coses per suposat si fa temps que no s'hi acaba de creure? Millor sempre centrar-se en un present sòlid amb actes, les conseqüències dels quals siguin positives i profitoses per qualsevol mena de futur, bé sigui immediat, bé indefinit (o un llarg termini plantejat en clau d'hipòtesi). A més, es perd molt si es perd la consciència del moment present i del fet de ser-hi.
Agafo ben fort la meva coherència en un dia de núvols i de grisor omnipresent...Som-hi endavant!!!
*cançó que dóna nom al títol a aquesta entrada: kawa no nagare no you ni (fluir com un riu), de Misora Hibari.
*cançó que dóna nom al títol a aquesta entrada: kawa no nagare no you ni (fluir com un riu), de Misora Hibari.