Mariloli-por-favor!

Argh! Encara estic amb el regust d'un gran desacord, barrejat amb  indignació, per unes declaracions de Mariloli-de-Cospedal, dites en el  context de les retallades (no pas amb tisores, sinó amb motoserres) i  ajustaments diversos.

Quina mena d'argument és defensar l'excel.lència de l'educació superior en  base al preu de les taxes universitàries?? Per quina regla de tres, un  encariment dels estudis implicarà una millora de la qualitat? més aviat  restarà igual i el que passarà és que el sistema esdevindrà molt injust.  Quina idea de tenir aquesta dona...que potser si es té un compte corrent més  grassonet un individu serà més eficient com a investigador o tindrà millors  resultats acadèmics? apa!!! i els fills-de-famílies-benestants que entrin a  la universitat i pensin més en festes i ociositats i vagin tirant i repetint  perquè saben que els hi paguen els estudis sense problemes??? on és aquí  l'excel.lència???

El que caldria, per millorar el nivell és racionalitzar les estructures  (nombre d'universitats i estudis oferts) i exigir més des del començament.  Si el primer curs hi ha molts estudiants, tant amb una idea encertada com no  encertada del significat i exigència dels estudis superiors, els qui  realment vulguin seguir i siguin vàlids per a la vida universitària,  seguiran.

Les butxaques no van als exàmens, no fan treballs, no investiguen, no treuen  notes...De veritat...mariloli. Elitisme biaixat, no gràcies. Hem de pensar  en la capacitació i l'exigència, no en les barreres a l'accés.

GRANDÍSSIM PUNSET!

Quin anunci més gran! em fa molta gràcia el final, amb en Punset dient "aaai". Gran personatge....L'he anat seguint en diversos "Redes" i estic llegint 2 llibres seus (fa temps ja en vaig acabar un). A hores ara deu ser el culpable de nombroses addiccions a la divulgació científica i, és clar, al coneixement científic. Gràcies ha l'endinsament en les dimensions punsetianes, vaig llegir "El ladrón de cerebros" d'en Pere Estupinyà. Quina meravella també! Ambdós autors empren un llenguatge proper i alhora rigorós i curós i fan que costi molt deixar el llibre en qüestió en "standby". Aix...Bé, ja m'havien agradat les ciències i sovint, si topava amb un documental sobre ciència em quedava una mica adherida a la pantalla. Des de fa anys també anava seguint el "tres14" i el "quèquicom".

La fotografia és del 5 de novembre de 2011...ja fa temps, ja....feta amb el telèfon mòbil, al caprabo (bé, llavors encara era eroski, crec) de Granollers-polígon El Ramassar.