Molt casualment, fa ja força temps, en unes grans superfícies vaig adquirir 2 llibres d'en Jon Juaristi. 1 euro cadascun, temàtiques interessants....i recordava que m'havia agradat l'estíl d'aquest senyor en base a articles seus que havia trobat en vells diaris (crec que El País) i, darrerament, els diumenges a l'ABC. Les expectatives eren difuses però, en avançar amb la lectura de “La tribu atribulada. El nacionalismo vasco explicado a mi padre”, la sorpresa ha estat realment grata. En els temps que corren, de posar etiquetes i simplificar tot tant com es pugui i de donar visions blanc-o-negre de les coses, és valuós veure com transcendeixen d'altres coses. En l'esmentada obra les persones, la seva part més humana, es posa per damunt d'idees de tota mena. de fet, són les persones les que s'adhereixen a unes idees i no a la inversa. És un tipus de miopia força comuna.
Essent partidària d’universalismes i de defugir identitats i etiquetes agraeixo llegir o escoltar plantejaments contraris, no pas per rebatre’ls (com rebatre sentiments, com rebatre aspectes viscerals de vegades gàstrics?) sinó cada cop més per curiositat, perquè cada cop em costa més i més entendre plantejaments basats en l’aferrament a identitats. I òbviament també llegeixo sobre plantejaments d'aquells que no entenen de nacionalismes i fins i tot d'aquells que violentament agredeixen verbalment idees nacionalistes. Tot són idees i no fa gens de mal mirar-se-les i pensar-hi una mica....i cap d'elles és millor o pitjor...totes tenen un perquè al darrera. Un altre tema és que aquest motiu sigui acceptable socialment, moralment, racionalment, humanament, legalment, etc. I una altra cosa és cada persona i les seves circumstàncies.
És, d’altra banda, curiós que precisament estigui estudiant publicitat, on les marques, símbols, identitats tenen l’enorme força que tenen (que deixem que tinguin). Al cap i a la fi som una bestiola que necessita de símbols i d’etiquetes, que acabin sent una mica de rutes, una mena de caus on sembla que ens puguem aixoplugar. Símbols i etiquetes que funcionen com a coixins amb els quals pensem que ens podem protegir o que ens poden donar una posició més elevada. Però segons com s’emprin els coixins ens poden ben ofegar.
Essent partidària d’universalismes i de defugir identitats i etiquetes agraeixo llegir o escoltar plantejaments contraris, no pas per rebatre’ls (com rebatre sentiments, com rebatre aspectes viscerals de vegades gàstrics?) sinó cada cop més per curiositat, perquè cada cop em costa més i més entendre plantejaments basats en l’aferrament a identitats. I òbviament també llegeixo sobre plantejaments d'aquells que no entenen de nacionalismes i fins i tot d'aquells que violentament agredeixen verbalment idees nacionalistes. Tot són idees i no fa gens de mal mirar-se-les i pensar-hi una mica....i cap d'elles és millor o pitjor...totes tenen un perquè al darrera. Un altre tema és que aquest motiu sigui acceptable socialment, moralment, racionalment, humanament, legalment, etc. I una altra cosa és cada persona i les seves circumstàncies.
És, d’altra banda, curiós que precisament estigui estudiant publicitat, on les marques, símbols, identitats tenen l’enorme força que tenen (que deixem que tinguin). Al cap i a la fi som una bestiola que necessita de símbols i d’etiquetes, que acabin sent una mica de rutes, una mena de caus on sembla que ens puguem aixoplugar. Símbols i etiquetes que funcionen com a coixins amb els quals pensem que ens podem protegir o que ens poden donar una posició més elevada. Però segons com s’emprin els coixins ens poden ben ofegar.
